Marxar de casa. Tornar a casa.

Malgrat que tinc moltes ganes de tornar a casa, de tornar a veure a la família i els amics...Tinc la sensació que estic marxant de casa.

He passat els 3 últims mesos en un basement d'una casa particular a Toronto. Al principi li deia zulo, i no feia més que veure-hi les pegues. Poc a poc, gairebé sense adonar-me'n ha esdevingut casa meva. Poc a poc he agafat afecte a persones que m'eren desconegudes i que ara sento molt properes. I em sap greu marxar per potser no tornar-les a veure.

Una ciutat que al principi em resultava complicada, gran i em feia sentir insignificant ha esdevingut un lloc familiar. Passejar per Bloor, caminar per Bathurst fins arribar Promenade, asseure'm a les escoles de l'antic ajuntament a Queen Street degustant un Hot Dog o perdrem per l'Eaton Center ha estat el pa de cada dia.

Aprendre com funciones els autobusos, que hi ha dues empreses que funcionen en diferents zones, TTC i YRT. Tenir el token preparat...

Arribar a casa i sentir-me dir: "Joan do you want to have dinner with us?", o "Joan there's some food on the table, help yourself"...O llevar-me i trobar-me a la porta una nota amb un "Have a nice day". Són coses que trobaré a faltar. De fet no. Trobaré a faltar a les persones que m'han fet sentir de la família.

És massa aviat per fer valoracions, però les primers impressions són positives. I només em resta donar les gràcies. Gràcies a aquells que han fet possible que visqui aquesta aventura. Gràcies a aquells que han fet que l'aventura hagi estat una bona vivència. Gràcies Rowena.




Release de les fotos:
Perry Sound
Halloween
High Park
Nuite blanche
Distilliry district
St. Lawrance market

Niagara
Toronto islands
Toronto downtown i pupurri

Seran 100 dòlars.

Encara no us havia explicat que al principi de la meva estada a Canada, ara ja fa vora de 2 mesos, vaig anar a sopar a un dels llocs emblemàtics a la ciutat. The CN-Tower.


El restaurant està a dalt de tot a 351 metres. En el cilindre. Se'n diu 360º perquè va girant...En el decurs del sopar tens vistes de tota la ciutat.

Deixeu-me que us mostri el menú.

Entrants:
Primer plat:
Segon plat:
i postres:

Tot força correcte... Però com un sopar, encara que sigui més normalet, amb bona companyia no hi ha res. A més a més, és més econòmic ;) Es que amb 100 dòlars es poden fer moltes coses...I entre elles anar a sopar al CN-Tower ;)

A més a més, per aquelles casualitats de la vida, aquell mateix dia tocava a Toronto U2, al Rogers Stadium, que està al peu de la CN-Tower... O sigui que vaig poder escoltar, no veure, una estona d'U2 en directe.

I ara ja comença a quedar poc per finalintzar l'aventura canadenca, per tornar a casa. En menys d'un mes torno a ser en terres catalanes. Fins ara.

Thanksgiving day

High park

Bon dia. Són les 12 i 10 minuts.

Després d'un silenci de dues setmanes us passaré a descriure un dels paratges més macos de Toronto. Un paratge que no m'importaria veure nevat...

High Park. Agafes la línia verda, a qui en comptes de dir-ne L3 en diuen Bloor, i pares a la parada "High Park".

I aleshores, et trobes amb aquestes imatges:


Alguna reflexió esporàdica que et trobes:
I, és clar, com no podia ser d'una altra manera, durant el passeig t'acompanyen un munt d'esquirols, i el que no són esquirols:
que esperen, atents, a alguna distracció que els permeti aconseguir alguna llaminadura.

Sense cap mena de dubte aquest és un paisatge que no podeu deixar de visitar si veniu de visita a aquesta gran ciutat. Et reconforta trobar-te això en mig de gratacels, cotxes i soroll...

Sempre he pensat que a Barcelona li faltava algun racó com aquest...De fet jo tenia una pla per dotar la ciutat d'un gran parc...

La resta segueix força bé. El fred comença a notar-se...La setmana que deixem enredera va ser dura, per molt motius, però un pel fred. Sortir de casa a 2ºC i amb sensació de -2ºC es comença a notar. Aquesta setmana sembla que el temps dóna un petita treva, però aviat hauré de pensar en posar-me samarreta interior.

La recta final ja ha començat, un compte enredara que em portarà a casa després de 4 mesos (amb visita pel mig). La veritat es que malgrat gaudir molt de totes les noves experiències, de les noves sensacions, dels nous sabors, de les noves olors i aprendre molt, començo a tenir ganes, suposo que és perquè s'apropa el moment, de tornar a veure a la família (no només la sanguínia).

Bona setmana.

God save the Queen!

Sabíeu que Canada és una monarquia? Jo no en tenia ni idea...I, és clar, encara tenia menys idea de qui era la reina soberana...
Efectivament, la reina del Canada és la arxi-coneguda reina d'Anglaterra, Isabel II.

Poder tots n'estàveu al cas d'aquest fet...Però jo la veritat, no en tenia ni idea, i quan ho vaig descobrir vaig flipar.

Una de pets

Veieu aquest vídeo? Oi que sembla divertit? O si més no estrany?... Doncs quan estàs a IBM deixa de ser divertit, i ho deixa de ser justament perquè deixa de ser estrany...

En els lavabos d'IBM, que són si fa o no fot com els del vídeo, la gent es deixa anar uns cuescos amb total llibertat i impunitat... No saps cap a on mirar... Si començar una competició flatulenta o simplement posar-te a riure... Us he de dir que més d'un cop he hagut de sortir del lavabo tan sols obrir-ne la porta al sentir una orquestra intestinal en "pleno apogeo".

Sento aquest post, però us ho havia d'explicar...

La resta segueix molt bé. La Rowena em segueix tractant a "cuerpo de rei" :D i la majoria de vespres em té preparat un plat amb el sopar :D

Me les imaxinava més grans

Aquí teniu les Niagara Falls. El paisatge mola molt i fa 500 o 700 anys devia de ser la hòstia...Però malauradament l'afany de fer diners, de turistes, ha portat a que tota l'àrea del Niagara Falls estigui rodejada per aquest panorama:



Després d'això vam anar a Niagara-on-the-lake... Un poble més, maco, però un cop més sobrecarregat de turistes (com jo, és clar)... Un poble que viu sobre el mateix llac Ontario... Un llac enorme... El poble en qüestió està a uns 160 Km de Toronto, però des d'allí es tenen aquestes vistes de l'skyline de la ciutat:

L'altra gran experiència d'ahir va ser conduir amb un d'aquests cotxes....És la hòstia, el proper cop m'enduc un llibre per llegir... No has de fer absolutament res... Poses el mode cruise, i el cotxe manté la velocitat... No has de canviar de marxes... Total, que només has d'anar frenant de tant en tant i movent lleugerament el volant... No sé ni perquè es treuen el carnet de conduir perquè ni cal... Total per saltar-se els semàfors en vermell... (Quan gires a la dreta et pots saltar el semàfor en vermell...).

Pel que fa al dia d'ahir, una última sorpresa pels fans de BIG:


Pel que fa la meva vida ordinària a Canada, tot va molt bé. Ja sé agafar el transport públic...Tot i que ara tinc una sobreproducció de monedes que no sé que fer-ne... I la Rowena, la dona que em lloga el basement, em segueix tractant molt bé. Em fa el sopar gairebé cada nit...O sigui que no em puc queixar :D.

Avui és l'últim dia del ramadà... I la Rowena que és una mica musulmana, i ha seguit el ramadà, ha celebrat una festa... Ha cuinat un munt de menjar i per descomptat m'ha convidat a participar de la festa, o sigui que he conegut a tota la família!

Ja sé que la meva eficiència pel que fa a publicar noves entrades ha decaigut molt respecte a la meva estada finlandesa...Espero posar-me les piles.