dimecres, 30 de juny del 2010

Algonquin: Fent una excursió

El cap de setmana passat va tocar aprofitar-lo al màxim...Ens em vam anar a Algonquin, un dels molts parcs naturals que hi ha a Canada.

Així doncs divendres, tot just acabar la feina i després de passar per la residència a recollir la roba, vam fer via cap al parc. Com que eren 270Km i ja haviem sortit tard vam haver de fer una parada tècnica per sopar....A un lloc que prometia: "Granny's country kitchen"...Cuina tradicional de la iaia, ho podríem traduir. La casa, però, tenia certes regles que calia complir:


La més millor és la 6, no penseu? Tot i que la 2 i la 3 també són molt mítiques....Per sopar, una hamburguesa amb litres i litres de gravy i un pastís casolà de poma.... Un cop el ventre ple vam seguir amb el nostre camí, fins arribar a l'hostal.

El dia següent ens vam llevar, no massa d'hora, per què mentir, i vam anar a esmorzar...Un esmorzar típicament canadenc: Truita de bolets amb formatge, torrades i patates...Però bé, aquest dia ens ho podíem permitir que després vam anar a caminar pel parc.

Vam fer dues rutes una de 1Km, molt facileta, i una altra de 13 i pico, que no estava malament... Aquí teniu un recull de les vistes:




I és clar... Hi ha coses que són imprescindibles per a una bona excursió, coses que sempre les portes i tot i que a vegades no és físicament, aquest cop si que ho era:
El diumenge ens el volíem passar fent anar una canoa per un dels immensos llacs del parc....Però, malauradament, quan portàvem prop d'una hora remant una de les canoes (em vam haver de llogar dues ja que érem 6 persones) va fer aigües.... Deixant a dues persones flotant en un llac ple de sangoneres.... Els que érem en l'altra canoa vam fer de mans i mànigues per poder tornar a girar la canoa per tal de que no es quedés plena d'aigua i els dos naufragats poguessin tornar a bord...Després d'aconseguir-ho, ens va dur com una hora, vam haver de tornar perquè els poguessin dutxar i assecar-se...

Un cap de setmana intens, divertit i ple d'anècdotes, què més es pot demanar?

Doncs el proper cap de setmana el Jordi i jo ens en anem cap a Montreal i el Quebec! Esperem que sigui igual d'intens!


PD: Totes les fotos que vaig fer del parc estan aquí.

dimecres, 23 de juny del 2010

TD Canada Trust - O Com obrir un compte al banc i no morir en l'intent.

Com ja sabeu alguns, durant la meva estada aquí a Canada rebo cada més un living allowance, una mena de paga destinada a pagar-me el lloguer i la teca... Fins aquí tot correcte...

El problema, sempre n'ha d'haver-hi algun, ve quan et donen la primera "paga" i es que no te la donen en efectiu com podria esperar-se... Ni tan sols et fan un ingrés... Et donen un xec!!! Un xec és un tros de paper que no serveix ni per fregar-se el cul després de cagar. Aleshores, comença la operació xec1. Aquesta operació és ben senzilla, consisteix en canviar el paper inútil que no serveix ni per emular el seu homòleg higiènic en dòlars d'aquells que serveixen per viatjar en transport públic, pagar un lloguer i menjar calent com a mínim un cop a la setmana.

L'any passat ja vaig provar-ho. Com que era un ingenu vaig decidir complicar la operació i li vaig afegir una condició... Havia d'aconseguir canviar el xec per diners sense obrir cap compte al banc. Així doncs, jo molt viu, vaig anar a una oficina de TD Canada Trust, que era el banc el qual expedia els xecs i els vaig dir: "Hello, I'd like to cash this check"... i aleshores ja es van complicar les coses, em van dir que per fer-ho havia d'obrir un compte... Total que me'n vaig anar amb la cua entre les cames... Però encara no em donava per vençut, havia de perdurar i assolir els meus objectius. Un altre dia vaig anar a una altra oficina i els vaig dir: "Hello, I'd kile to cash this check" -- "Do you have an account?" -- "No I don't, but I called to the main TD central in Toronto and they have told me that in case of cashing a TD check was unnecessary to have an account" -- "Let me check it"................30 minuts més tard i després d'haver parlat amb tothom la noia em va dir que era mentida això que m'havien dit per telèfon (cosa que jo vaig pensar...clar si m'ho he inventat jo a veure si colava).

Total, vaig rendir-me i vaig decidir rebaixar els meus objectius així doncs em vaig decidir a obrir un compte al banc. Com ja hi era, i ja havia perdut tota la tarda, vaig pensar que aquell era un moment tan bo com qualsevol altre i per tant li vaig dir a la caixera que me'l obris.... Ella molt contenta per haver-me derrotat i haver enfonsat les meves expectatives va procedir amb els tràmits per obrir-me el compte... El primer que va fer va ser demanar-me dos Identificadors. Li vaig mostrar el DNI i el Passaport.... Aleshores, ella, amb un somriure malèfic, maquiavèl·lic, em va dir, han de ser ID's canadencs.... Aleshores li vaig haver de tornar a explicar que jo no era canadenc per si encara no se'n havia adonat. Però ella, insistia que els IDs ajpaÑols no servien...I jo li vaig explicar que els passaports era documents d'identificació internacional...Després d'una llarga conversa sobre dret internacional, tractats comunitaris i relacions bilaterals....Me'n vaig anar sense poder obrir el compte....Frustrant.

Aquest any, jo ja venia conscienciat amb que m'havia de fer un compte en un banc i que de nou ho tornaria a tenir difícil...Però em vaig proposar un altre objectiu, no pagar ni un dolar de quota de manteniment ni d'altres mandangues. Després de dos dies de visita al banc, portant documents amunt i avall, mullant-me (es que avui plovia) i explicant veritats relatives...


He aconseguit obrir el compte i a més sense pagar ni un dolar! Tot i que això ha suposat haver d'explicar-li a la caixera diferents informacions imprescindibles:
  • La relació entre el Casillas i la Sara Carbonero.
  • On visc i quant em costa...Perquè el seu novio està pensant en mudar-se.
  • Tinc cotxe o no, i com vaig a la feina si no en tinc.
  • Joan a Catalunya és un nom de noi.
  • Catalunya és un país i tenim llengua pròpia i la nostra pròpia selecció tot i que no la deixen ser oficial.
  • Que faré el proper cap de setmana i amb quantes persones hi aniré i on m'allotjaré.
  • Que faré el long weekend (un pont de 4 dies que hi ha d'aquí una setmana i mitja).
  • Perquè parlo anglès si a EspaÑa es parla castellà.
  • Fer un simpòsium breu de què és més difícil: el castellà o l'anglès. Amb especial atenció al número de lletres del nostre alfabet.
  • EspaÑa està dins d'Europa. La UE, excepte UK, fa servir el euro.
  • La distancia de casa meva de Barcelona a la Universitat i com hi vaig.

I com ja us deia...és difícil obrir el compte i no morir en l'intent.

Lliçó: Si vas a un banc canadenc pren precaucions i redacta un epitafi per si un cas.



1Hi ha alguna altra operació en marxa, però ja us la explicaré en un altre moment.

divendres, 11 de juny del 2010

El club de futbol del barri: més que club

I aprofitant que aquest diumenge hi ha les eleccions a FC Barcelona volia aprofitar-vos per ensenyar-vos unes imatges que es poden veure des de la finestra de la meva habitació:


Però no us penseu que és un únic motivat...


Tot l'equip anava vestir amb l'equipament blaugrana! I què voleu que us digui...Doncs quan estàs a més de 6000Km de Travessera de les Corts, veure segons quines coses fa il·lusió.

divendres, 4 de juny del 2010