He passat els 3 últims mesos en un basement d'una casa particular a Toronto. Al principi li deia zulo, i no feia més que veure-hi les pegues. Poc a poc, gairebé sense adonar-me'n ha esdevingut casa meva. Poc a poc he agafat afecte a persones que m'eren desconegudes i que ara sento molt properes. I em sap greu marxar per potser no tornar-les a veure.
Una ciutat que al principi em resultava complicada, gran i em feia sentir insignificant ha esdevingut un lloc familiar. Passejar per Bloor, caminar per Bathurst fins arribar Promenade, asseure'm a les escoles de l'antic ajuntament a Queen Street degustant un Hot Dog o perdrem per l'Eaton Center ha estat el pa de cada dia.
Aprendre com funciones els autobusos, que hi ha dues empreses que funcionen en diferents zones, TTC i YRT. Tenir el token preparat...
Arribar a casa i sentir-me dir: "Joan do you want to have dinner with us?", o "Joan there's some food on the table, help yourself"...O llevar-me i trobar-me a la porta una nota amb un "Have a nice day". Són coses que trobaré a faltar. De fet no. Trobaré a faltar a les persones que m'han fet sentir de la família.
És massa aviat per fer valoracions, però les primers impressions són positives. I només em resta donar les gràcies. Gràcies a aquells que han fet possible que visqui aquesta aventura. Gràcies a aquells que han fet que l'aventura hagi estat una bona vivència. Gràcies Rowena.
Release de les fotos:
Perry Sound
Halloween
High Park
Nuite blanche
Distilliry district
St. Lawrance market
què bonic Joan!!! Visca la ROwena! dona-li gràcies de part nostra per haver-te tractat tant bé!! ; )
ResponEliminaSembla que tinguis "síndrome de estocolmo" :-P
ResponEliminajajajajaja potser si que és cert mutante ;)
ResponEliminaja has arribat? vaig a trucar-te!!!
ResponEliminajajaja sí i eva :D i ja em vas trucar ;)
ResponElimina