Toronto - Montréal - Québec - Toronto

Fa dies que m'hi volia posar a escriure aquest post... Però la mandra és poderosa.

L'1 de Juliol vam començar amb el Jordi un viatge que ens va dur en primer lloc a Montréal, on hi vam passar dues nits, i després a Québec on tan sols hi vam fer una nit per tornar a l'endemà a Toronto.

Per que us feu una idea del que estic parlant:

Ia etapa. Toronto - Montréal: 543Km
IIa etapa. Montréal - Québec: 251 Km
IIIa etapa. Québec - Toronto: 795 Km

Total en 4 dies: 1589 Km!!! No está mal!

Però en fi, anem al gra... Començarem per Montréal...Vam arribar dijous 1 cap a les 15h de la tarda més o menys...Plovia i no havíem dinat...Arribem a l'hostal que havíem buscat... I ostres! Semblava força xulo, vaig pensar, hem tingut sort.... Quan entrem a l'hostal hi ha un grup de noies pijes que s'estan queixant perquè troben que a l'hostal hi ha poca seguretat...El recepcionista em diu, com si fos una confidència, és la seva primera vegada en un hostal... I jo penso: pijes. Tot seguit, ens disposem a fer el ceck in... El recepcionista treu un mapa, i jo penso... No sembla pas tan gran l'hostal perquè ens hagi d'indicar on hem d'anar amb un mapa...Però clar, has de pensar que són francesos i que hi ha moltes coses que no val la pena entendre...Però...resulta que el mapa no es per dir-nos quina és la nostra habitació, li serveix a ell per indicar-nos on està l'hostal!!! On estàvem era l'hotel que té el mateix nom i que a la pàgina web està completament barrejat amb l'hostal... A mi em puja la mosca al nas... El monsieur ens dóna unes targetes magnètiques i ens fa tirar cap a l'hostal... Arribem a l'edifici, i aleshores, a sota d'uns escales d'aquelles que surten a les façanes, tan mítiques de les pel·lícules, hi havia unes altres escales, de construcció, que et portaven a una mena de subterrani que és on estava l'hostal... Òbviament no hi havia ni recepció, ni seguretat ni res... De fet, l'entrada semblava dissenyada per violadors i drogoaddictes... Vaig entendre les "pijes". Per entrar, havies de fer passar la targeta i ja està... Un cop a dins et trobaves en un espai minúscul ple de portes que portaven a diferents habitacions....Nosaltres vam fer via cap a la nostra, una de 10 persones mixta. Era de 10 persones perquè hi havien col·locat 10 llits....Però si tens en compte el concepte d'espai vital en aquell lloc cabien com a molt 5 llits... Les finestres no tancaven, no hi havia llum, les cortines semblaven les calces brutes de la Carmen de Mairena....El llits estaven coberts per dos llençols... I si tenies fred havies de pagar per aconseguir-ne un d'extra.... No vaig poder evitar fer-li una foto:



Ok... La foto és falsa...He buscat "cuchitril a google"... És que se'm va oblidar fer-la... Total... Que vam decidir sortir d'aquell "antro" el més aviat possible per tornar-hi quan més tard millor... Quan menys estona hi estiguéssim millor que millor... Però en aquell precís moment queia una bona...I de les escales de la façana queien unes gotes que donaven por... Era igual... Quedar-se allí dins era pitjor... Així que vam anar a refugiar-nos al cotxe... Que el teníem a una certa distància...

Un cop va passar la pluja vam sortir del cotxe... I les imatges que vam veure no eren massa proometedores...Una ciutat força apagada...trista...gris... Fins que al final vam arribar a un gran escenari! Havíem coincidit amb el jazz festival... I aleshores tot va canviar... Ens va aixecar una mica la moral... Hi havia concerts (gratissss eh) al carrer i molt bon rotllo...
Amb capgrossos inclosos:


Un cop localitzat aquest lloc, vam decidir seguir voltant per la ciutat...I anar a sopar...que no havíem dinat... Bé, ens havíem menjat un Hot Dog, però això es pixa ràpid i no conta.

I caminant...caminant...buscant un lloc per sopar... Ens trobem això:

Clar, el primer que penses quan veus una senyera en un país estranger és: "Güita" un germà del Carod...Però no... Era un restaurant amb menjars catalans... I cars... Per tant, com a bons catalans... Ens vam disposar a cercar-ne un altre que fos més econòmic...

Després vam passar una fantàstica nit gaudint de música a l'aire lliure... Fins que va arribar l'hora de fer via cap a l'hostal... Quan vam arribar vam ser els primers en fer-ho...Mal assumpte perquè això vol dir que et despertaran... Però el que no comptàvem és que al 5 minuts d'arribar nosaltres van arribar un grup de noies que van decidir que el llum havia d'estar obert durant dues hores més... Deurien estar fent una operació a cor obert o quelcom similar que requereixi del llum obert a les 2 del matí... Però bé, la nit no va estar tan malament...

El dia següent tocava excursió per la ciutat, primer vam anar a una mena de turó que hi ha (deu ser el punt més alt del Canadà... Perquè ostres! Quin país més pla)...
I després ens en vam anar a unes illes que hi ha allí al costat:

Després de caminar durant tot el dia...Vam tornar al jazz festival a fruir de la nit... Allí vaig descobrir-hi la Sally Folk, que em va agradar força. I de nou a l'hostal...

Quina puta nit que vaig passar.... Ens vam trobar amb els típics fills de puta que et fan reflexionar sobre l'avortament... I et fan pensar que les mares haurien de tenir dret a aborat fins al 20 anys, fins als 20 anys de la criatura clar...I aleshores decidir... Les coses anirien pitjor... Clar, ningú els deia res perquè en aquella merda de lloc no hi havia un recepcionista ni res.... I clar, les paraules educades de "podeu baixar el to de veu que volem dormir" no van funcionar... Total...la nit en blanc.

El dia següent vaig anar a recepció a fer el check-out i els vaig exposar una queixa, mai havia parlat tan bé l'anglès com fins a aquell moment... Quina queixa tan ben estructurada, tan ben explicada.... i tan inútil... Perquè pel que va servir....

En fi, després d'esmorzar, cap a Québec city falta gent... I aquella ciutat si que mola... No es que Montréal no moles, però Québec és impressionant:


Però clar... No tot pot ser perfecte... I podríem dir que els quebequesos no tenen massa respecte per gran figures com Gandhi...
Me'l foten a la basura... Pobre senyor... El devien considerar un Canadenc...

Per cert, cosa curiosa sobre el Québec, com ja sabreu, part francòfona del Canadà... A Toronto, i suposo que a la resta de la part anglòfona del Canadà, tots els rètols, els productes, les senyals, ... estan etiquetats en ambdues llengües: anglès i francès... En el Québec, però, tot esta únicament en francès... Aquests si que en saben...
Per la nit, vam coincidir amb l'aniversari de la ciutat de Québec, la primera ciutat del Canada... O sigui que també vam tenir gresca. Per cert, l'hostal no ho he dit, però era molt bo i vam dormir molt bé.

L'endemà cap a Toronto... Amb el nostre super cotxe....

Correcte, el velocímetre i el comptaquilòmetres estan al mig i no davant del conductor... Coses que fan els xinos que fabriquen aquests cotxe... Què voleu fer-hi.

Al cap de 8h, crec, el mateix que es triga en avió de Barcelona a Toronto, vam arribar a la nostra residència... Què voleu que us digui? Ja la trobava a faltar!

Totes les fotos aquí.