I always wash my hands

before I hold my dick... Aquest modus operandi me l'ha descrit un senyor al lavabo. I és que vagis on vagis et trobes algun Torrente, i això, deixeu-m'ho dir, està molt bé.

A punt de complir la primera setmana de les 12 que passaré aquí crec que va sent hora de donar senyals de vida.

La veritat es que estic molt bé! No sé si ja ho sabeu, però estic vivint en un basement, és una paraula cool per un lloc que...en basc té un altre nom :) Perquè us feu una idea:



Però no em puc queixar. La Rowena, que és la dona que viu en la casa del basement m'ha convidat cada dia a sopar :D i no cuina malament, diferent, però no malament.

Porto tota la setmana de bòlid, acostumant-me al lloc, coneixent-lo... I el que és més difícil, aprenent a fer servir el transport públic... Tota una odissea. Per començar, a Toronto opera TTC, però a Markham, on està el Laboratori d'IBM, opera YRC... I clar tenir una tarifa integrada seria de persones normals... I això aquí no és porta. O sigui que a fer mans i mànigues per quadrar pressupost... Però el pitjor és pagar, les civilitzacions avançades es van inventar la T-10, cara però funcional. Aquí funcionent amb una cosa que anomenen TOKENS. Que es com una moneda petita, menor que un cèntim, que quan arribes a l'autobús la tires a un forat... I llavors pots demanar un TRANSFER, que és un paper que et permet fer transbordaments... Però, a vegades, i no sé ben bé quan, has de posar 1 token + 35cts. I què passa si no tens 35cts i tens 1$ o 2$... Doncs que et fots. Els conductors no donen canvi, mai. Total que si agafes el bus t'acabes convertint en una màquina de generar monedes, i sempre pagues de la manera que et donen més canvi. I es que aquesta ciutat està pensada pels cotxes... Si preguntes a algú sobre el transport públic et mira malament... Llavors li has de dir educadament: "Thanks, have a nice day"... i tot seguit hi afegeixes puta! Tot i que la gent té ganes d'ajudar... El primer dia que havia d'anar a la feina anava una mica perdut... Total que mentre anava pel càrrer li vaig preguntar a una dona si anava per bon camí... I em va dir: No, follow me, I'm going there. Tot seguit em va segrestar i em va fer pujar a un autobús que va arribar a una parada d'autobusos, on ella va marxar per una altra direcció, d'allí vaig haver d'agar un ViVa Blue fins a Richmond Hill i d'allí canviar al ViVa Purple fins a la feina... Tot això van ser unes dos hores... I quan estava a la parada que cau més a prop de la feina li pregunto a una xina: Saps on està IBM? I la tia em va dir: Follow me. Jo que aleshores ja era gat vell i ja me les veia a venir li dic: where are you going? La tia xina em volia fer desfer tot el camí... Total, que a caminar fins que ho vaig trobar :D
Hi ha d'altres detalls, insignificants, que donen pistes sobre aquest fet...Com per exemple que no has començat a creuar un pas de peatons i que ja t'està advertint de que està a punt de canviar a vermell de nou... O que en molts llocs no hi ha ni tans sols vorera.

I és que Greater Toronto Area, que és com l'àrea metropolitana de Toronto, és gran. Tot és gran. Les distancies, els edificis... Els paquets de sucre són de 2Kg!!!! El gelats són de 4L!!!! I els ous els venen en paquets de 12 i 18... Li dic al del mercat no teniu paquets de 6... Thanks, have a nice day...puta.

Avui ha estat el primer dia que he pogut anar a Toronto ciutat...És una ciutat diferent, de contrastos, els edificis antics conviuen paret a paret amb els gratacels més moderns que et puguis imaginar.

Aquesta és una ciutat que promet, que tinc ganes de descobrir i veure quins secrets amaga... Porto molts dies descobrint noves coses, vaig una mica atabalat assimilant tanta informació...I és que al final et fan una foto i no saps ni on mirar:



Bé, això és tot de moment. Espero poder actualitzar més sovint.

Per cert, he pujat totes les fotos que vaig fer a Helsinki. Les podeu trobar en el meu picachu. Hi trobareu de tot, fotos frikis, autoretrats (que sé que us agraden), menjars, moments artístics...

Thanks, have a nice day...