Marxar de casa. Tornar a casa.

Malgrat que tinc moltes ganes de tornar a casa, de tornar a veure a la família i els amics...Tinc la sensació que estic marxant de casa.

He passat els 3 últims mesos en un basement d'una casa particular a Toronto. Al principi li deia zulo, i no feia més que veure-hi les pegues. Poc a poc, gairebé sense adonar-me'n ha esdevingut casa meva. Poc a poc he agafat afecte a persones que m'eren desconegudes i que ara sento molt properes. I em sap greu marxar per potser no tornar-les a veure.

Una ciutat que al principi em resultava complicada, gran i em feia sentir insignificant ha esdevingut un lloc familiar. Passejar per Bloor, caminar per Bathurst fins arribar Promenade, asseure'm a les escoles de l'antic ajuntament a Queen Street degustant un Hot Dog o perdrem per l'Eaton Center ha estat el pa de cada dia.

Aprendre com funciones els autobusos, que hi ha dues empreses que funcionen en diferents zones, TTC i YRT. Tenir el token preparat...

Arribar a casa i sentir-me dir: "Joan do you want to have dinner with us?", o "Joan there's some food on the table, help yourself"...O llevar-me i trobar-me a la porta una nota amb un "Have a nice day". Són coses que trobaré a faltar. De fet no. Trobaré a faltar a les persones que m'han fet sentir de la família.

És massa aviat per fer valoracions, però les primers impressions són positives. I només em resta donar les gràcies. Gràcies a aquells que han fet possible que visqui aquesta aventura. Gràcies a aquells que han fet que l'aventura hagi estat una bona vivència. Gràcies Rowena.




Release de les fotos:
Perry Sound
Halloween
High Park
Nuite blanche
Distilliry district
St. Lawrance market

Niagara
Toronto islands
Toronto downtown i pupurri

Seran 100 dòlars.

Encara no us havia explicat que al principi de la meva estada a Canada, ara ja fa vora de 2 mesos, vaig anar a sopar a un dels llocs emblemàtics a la ciutat. The CN-Tower.


El restaurant està a dalt de tot a 351 metres. En el cilindre. Se'n diu 360º perquè va girant...En el decurs del sopar tens vistes de tota la ciutat.

Deixeu-me que us mostri el menú.

Entrants:
Primer plat:
Segon plat:
i postres:

Tot força correcte... Però com un sopar, encara que sigui més normalet, amb bona companyia no hi ha res. A més a més, és més econòmic ;) Es que amb 100 dòlars es poden fer moltes coses...I entre elles anar a sopar al CN-Tower ;)

A més a més, per aquelles casualitats de la vida, aquell mateix dia tocava a Toronto U2, al Rogers Stadium, que està al peu de la CN-Tower... O sigui que vaig poder escoltar, no veure, una estona d'U2 en directe.

I ara ja comença a quedar poc per finalintzar l'aventura canadenca, per tornar a casa. En menys d'un mes torno a ser en terres catalanes. Fins ara.

Thanksgiving day

High park

Bon dia. Són les 12 i 10 minuts.

Després d'un silenci de dues setmanes us passaré a descriure un dels paratges més macos de Toronto. Un paratge que no m'importaria veure nevat...

High Park. Agafes la línia verda, a qui en comptes de dir-ne L3 en diuen Bloor, i pares a la parada "High Park".

I aleshores, et trobes amb aquestes imatges:


Alguna reflexió esporàdica que et trobes:
I, és clar, com no podia ser d'una altra manera, durant el passeig t'acompanyen un munt d'esquirols, i el que no són esquirols:
que esperen, atents, a alguna distracció que els permeti aconseguir alguna llaminadura.

Sense cap mena de dubte aquest és un paisatge que no podeu deixar de visitar si veniu de visita a aquesta gran ciutat. Et reconforta trobar-te això en mig de gratacels, cotxes i soroll...

Sempre he pensat que a Barcelona li faltava algun racó com aquest...De fet jo tenia una pla per dotar la ciutat d'un gran parc...

La resta segueix força bé. El fred comença a notar-se...La setmana que deixem enredera va ser dura, per molt motius, però un pel fred. Sortir de casa a 2ºC i amb sensació de -2ºC es comença a notar. Aquesta setmana sembla que el temps dóna un petita treva, però aviat hauré de pensar en posar-me samarreta interior.

La recta final ja ha començat, un compte enredara que em portarà a casa després de 4 mesos (amb visita pel mig). La veritat es que malgrat gaudir molt de totes les noves experiències, de les noves sensacions, dels nous sabors, de les noves olors i aprendre molt, començo a tenir ganes, suposo que és perquè s'apropa el moment, de tornar a veure a la família (no només la sanguínia).

Bona setmana.

God save the Queen!

Sabíeu que Canada és una monarquia? Jo no en tenia ni idea...I, és clar, encara tenia menys idea de qui era la reina soberana...
Efectivament, la reina del Canada és la arxi-coneguda reina d'Anglaterra, Isabel II.

Poder tots n'estàveu al cas d'aquest fet...Però jo la veritat, no en tenia ni idea, i quan ho vaig descobrir vaig flipar.

Una de pets

Veieu aquest vídeo? Oi que sembla divertit? O si més no estrany?... Doncs quan estàs a IBM deixa de ser divertit, i ho deixa de ser justament perquè deixa de ser estrany...

En els lavabos d'IBM, que són si fa o no fot com els del vídeo, la gent es deixa anar uns cuescos amb total llibertat i impunitat... No saps cap a on mirar... Si començar una competició flatulenta o simplement posar-te a riure... Us he de dir que més d'un cop he hagut de sortir del lavabo tan sols obrir-ne la porta al sentir una orquestra intestinal en "pleno apogeo".

Sento aquest post, però us ho havia d'explicar...

La resta segueix molt bé. La Rowena em segueix tractant a "cuerpo de rei" :D i la majoria de vespres em té preparat un plat amb el sopar :D

Me les imaxinava més grans

Aquí teniu les Niagara Falls. El paisatge mola molt i fa 500 o 700 anys devia de ser la hòstia...Però malauradament l'afany de fer diners, de turistes, ha portat a que tota l'àrea del Niagara Falls estigui rodejada per aquest panorama:



Després d'això vam anar a Niagara-on-the-lake... Un poble més, maco, però un cop més sobrecarregat de turistes (com jo, és clar)... Un poble que viu sobre el mateix llac Ontario... Un llac enorme... El poble en qüestió està a uns 160 Km de Toronto, però des d'allí es tenen aquestes vistes de l'skyline de la ciutat:

L'altra gran experiència d'ahir va ser conduir amb un d'aquests cotxes....És la hòstia, el proper cop m'enduc un llibre per llegir... No has de fer absolutament res... Poses el mode cruise, i el cotxe manté la velocitat... No has de canviar de marxes... Total, que només has d'anar frenant de tant en tant i movent lleugerament el volant... No sé ni perquè es treuen el carnet de conduir perquè ni cal... Total per saltar-se els semàfors en vermell... (Quan gires a la dreta et pots saltar el semàfor en vermell...).

Pel que fa al dia d'ahir, una última sorpresa pels fans de BIG:


Pel que fa la meva vida ordinària a Canada, tot va molt bé. Ja sé agafar el transport públic...Tot i que ara tinc una sobreproducció de monedes que no sé que fer-ne... I la Rowena, la dona que em lloga el basement, em segueix tractant molt bé. Em fa el sopar gairebé cada nit...O sigui que no em puc queixar :D.

Avui és l'últim dia del ramadà... I la Rowena que és una mica musulmana, i ha seguit el ramadà, ha celebrat una festa... Ha cuinat un munt de menjar i per descomptat m'ha convidat a participar de la festa, o sigui que he conegut a tota la família!

Ja sé que la meva eficiència pel que fa a publicar noves entrades ha decaigut molt respecte a la meva estada finlandesa...Espero posar-me les piles.

I always wash my hands

before I hold my dick... Aquest modus operandi me l'ha descrit un senyor al lavabo. I és que vagis on vagis et trobes algun Torrente, i això, deixeu-m'ho dir, està molt bé.

A punt de complir la primera setmana de les 12 que passaré aquí crec que va sent hora de donar senyals de vida.

La veritat es que estic molt bé! No sé si ja ho sabeu, però estic vivint en un basement, és una paraula cool per un lloc que...en basc té un altre nom :) Perquè us feu una idea:



Però no em puc queixar. La Rowena, que és la dona que viu en la casa del basement m'ha convidat cada dia a sopar :D i no cuina malament, diferent, però no malament.

Porto tota la setmana de bòlid, acostumant-me al lloc, coneixent-lo... I el que és més difícil, aprenent a fer servir el transport públic... Tota una odissea. Per començar, a Toronto opera TTC, però a Markham, on està el Laboratori d'IBM, opera YRC... I clar tenir una tarifa integrada seria de persones normals... I això aquí no és porta. O sigui que a fer mans i mànigues per quadrar pressupost... Però el pitjor és pagar, les civilitzacions avançades es van inventar la T-10, cara però funcional. Aquí funcionent amb una cosa que anomenen TOKENS. Que es com una moneda petita, menor que un cèntim, que quan arribes a l'autobús la tires a un forat... I llavors pots demanar un TRANSFER, que és un paper que et permet fer transbordaments... Però, a vegades, i no sé ben bé quan, has de posar 1 token + 35cts. I què passa si no tens 35cts i tens 1$ o 2$... Doncs que et fots. Els conductors no donen canvi, mai. Total que si agafes el bus t'acabes convertint en una màquina de generar monedes, i sempre pagues de la manera que et donen més canvi. I es que aquesta ciutat està pensada pels cotxes... Si preguntes a algú sobre el transport públic et mira malament... Llavors li has de dir educadament: "Thanks, have a nice day"... i tot seguit hi afegeixes puta! Tot i que la gent té ganes d'ajudar... El primer dia que havia d'anar a la feina anava una mica perdut... Total que mentre anava pel càrrer li vaig preguntar a una dona si anava per bon camí... I em va dir: No, follow me, I'm going there. Tot seguit em va segrestar i em va fer pujar a un autobús que va arribar a una parada d'autobusos, on ella va marxar per una altra direcció, d'allí vaig haver d'agar un ViVa Blue fins a Richmond Hill i d'allí canviar al ViVa Purple fins a la feina... Tot això van ser unes dos hores... I quan estava a la parada que cau més a prop de la feina li pregunto a una xina: Saps on està IBM? I la tia em va dir: Follow me. Jo que aleshores ja era gat vell i ja me les veia a venir li dic: where are you going? La tia xina em volia fer desfer tot el camí... Total, que a caminar fins que ho vaig trobar :D
Hi ha d'altres detalls, insignificants, que donen pistes sobre aquest fet...Com per exemple que no has començat a creuar un pas de peatons i que ja t'està advertint de que està a punt de canviar a vermell de nou... O que en molts llocs no hi ha ni tans sols vorera.

I és que Greater Toronto Area, que és com l'àrea metropolitana de Toronto, és gran. Tot és gran. Les distancies, els edificis... Els paquets de sucre són de 2Kg!!!! El gelats són de 4L!!!! I els ous els venen en paquets de 12 i 18... Li dic al del mercat no teniu paquets de 6... Thanks, have a nice day...puta.

Avui ha estat el primer dia que he pogut anar a Toronto ciutat...És una ciutat diferent, de contrastos, els edificis antics conviuen paret a paret amb els gratacels més moderns que et puguis imaginar.

Aquesta és una ciutat que promet, que tinc ganes de descobrir i veure quins secrets amaga... Porto molts dies descobrint noves coses, vaig una mica atabalat assimilant tanta informació...I és que al final et fan una foto i no saps ni on mirar:



Bé, això és tot de moment. Espero poder actualitzar més sovint.

Per cert, he pujat totes les fotos que vaig fer a Helsinki. Les podeu trobar en el meu picachu. Hi trobareu de tot, fotos frikis, autoretrats (que sé que us agraden), menjars, moments artístics...

Thanks, have a nice day...

Nova aventura a punt de començar.

Why they call it Tallin when they mean our alcohol shop?

Tallin, capital d'Estonià. Ciutat medieval pels turistes d'arreu del món, celler pels finlandesos (i quelcom em diu que també pels suecs i els noruecs).

Quan arribes al port el primer que veus són botigues on venen alcohol, només alcohol, cerveses, sidres, whiskys, ginebra, vodka...De tot. Ara us podria posar una foto, però em vaig negar a fer-ne cap :D

A vegades em queixo que Barcelona és una ciutat que està pensada pels turistes...Bé, doncs això no és comparat amb Tallin. Han convertit la ciutat en un gran escenari que evoca a edats medievals. Tot de paradates on els botiguers disfressats com artesans de l'epoca t'ofereixen tot de productes. Aquí una de les atraccions que et pots trobar en mig del carrer:



Vaig aprofitar la visita per fer una visita a l'església ortodoxa...És, com us ho diria...Molt ortodoxa. Quan estava allí vaig veure un home que entrava amb un faix de bitllets considerables al que seria la rectoria (que em perdonin els ortodoxos que llegeixen aquest bloc per no conèixer la nomenclatura correcta). Vaig pensar...mira que bé, tenen muntat un negoci amb estupefaents (ara que em perdonin per la blasfèmia). Quan vaig sortir vaig veure el sacerdot en qüestió (ja us el podeu imaginar) beneint el cotxe de l'home que havia entrar amb el faix de bitllets. Un cotxe que, ja em perdonareu, però no valia la pena beneir (o si més no, potser hagués calgut beneir-lo feia 20 anys). És a dir que estaven dissimulant pel negoci que havien fet, ja m'enteneu, oi? Bé, la benedicció és curiosa. Es suca una mena de fuet en aigua beneïda i vinga a remullar-ho tot. Ja us podeu imaginar com va acabar el cotxe, el va remullar fins i tot el maleter (amb la pudor que fa després!) i per acabar va aprofitar que encara tenia una mica d'aigua per remullar el senyor dels bitllets. Per si voleu llegir la diferència entre l'església catòlica i l'ortodoxa podeu anar aquí.

Tallin seria una ciutat realment maca si perdés tot aquest tuf a escenari de pel·lícula de classe B. Vaig intentar recollir algunes imatges en les que no apareguessin aquest actors i que permetessin recollir una mica l'escènica de la ciutat... No sé si m'hi vaig sortir-me'n. Per a mostra un dels meus ja famosos collages!!!



Vaig tornar cap a Helsinki al vespre, en el vaixell vaig veure molta gent que se'n duia souvenirs... Carros de la compra carregats amb alcohol. Quan vam arribar a port, el vaixell començava a fer aquella olor a ranci que fan els cellers.

Si voleu veure totes les fotos que vaig fer, podeu donar un cop d'ull aquí.

Comença el compte en enrere per anar cap a Toronto.

Avuí tocava fer la bugada...

Ja fa dues setmanes que sóc aquí...i clar avui tocava buscar i anar a una "laundry", també anomenada "wash & dry".

Fins aquí tot correcte... He anat al google i he provat diferents combinacions: "wash & dry helsinki", "helsinki wash & dry", "laundries in helsinki", "clean free of charge your clothes in helsinki"...

Finalment he triat una que es deia "Easy Wash", he pensat si és Easy doncs segurament te'n sortiràs... Però, quan he arribat al lloc en qüestió, que m'ha costat una mica perquè no recordava el nom del carrer i m'havia deixat el plànol a casa, m'he trobat que era tancat! Cagundena! He entrat a la pizzeria del costat i els he preguntat si sabia si obririen en un momento dado o no. M'ha dit que no. I llavors s'ha aixecat una noia i em diu que busques una bugaderia? Ahà, he dit jo . Aleshores m'ha fet el següent mapa:
I he dit. Mira tu que bé! Ja ho tinc tot solucionat...Així que he començat a caminar i a seguir les indicacions molt ben donades... Fins que he arribat al lloc on teòricament havia d'haver-hi la meva bugaderia... Però m'hi he trobat això:

El nom era correcte... Però quelcom, i no sé el que, em feia pensar que no es tractava d'una bugaderia... Potser era la terrassa i la paraula café davant del "Tin Tin Milú"? Però... clar... jo havia de rentar la meva roba...

Entro... I amb tota la prudència del món li dic a un dels cambrers... "I've been told that this is a laundry..." Jo aquí m'esperava qualsevol tipus de resposta com, "Sí, tu saps la merda de cafè que bevem? Doncs és l'aigua de després de la bugada, així que hem fet aquest negoci per aprofitar-la ben aprofitada". O directament: un tret al cap. Però no!!!! M'ha dit: "has reservat la rentadora?" Jo no sabia si m'estava prenent el pel, o què... Però al final, he acabat esmorzant amb unes boniques vistes:


a la meva colada.

Al final del cafè hi havia una única rentadora... Que, per cert, és per ús dels clients... Això vol dir gratissssssss, eh!!!

I és que aquesta ciutat té sorpreses.

Em pots posar una mica gel?

Ara fa dies que no escrivia pas res... Hom podria haver pensat que m'havia quedat glaçat en mig del carrer... Però no patiu, que és estiu.. I a l'estiu tota cuca viu... També a Helsinki.

La cosa és que, com ja us va vaig dir en el meu últim post, ha vingut un amic... I clar hem aprofitat per fer un munt de coses, hem anat per tot arreu, tot i que sempre hem acabat al mateix lloc... Finlàndia és un país que decideix, per tu, on has d'anar, i per tant t'hi empeny... No saps com, però sempre acabes arribant als mateixos llocs.

Aquests dies hem fet un munt de fotos, o no tantes, molt mítiques... Però avui hem decidit fer el guiri... L'hem fet i de quina manera... Hem anat a una bar...

de gel!!!!

Tot, absolutament tot era de gel: les parets, les taules, les cadires!!!

Sovint els meus company de despatx es queixen perquè tinc el costum de posar l'aire condicionat massa alt. No amics, això és posar-lo massa alt. Diguéssim que el bar fa gràcia, però no és el millor lloc per tenir una conversa agradable i menys encara distesa... Per altra banda, la cambrera no es que estigués massa contenta...
Suposo que si estàs treballant dins d'un congelador no es que estiguis de massa bon humor, s'entén.

De camí ha casa hem topat amb una cosa completament intranscendent, i que fa molt gràcia. Per tant, foto:

Nosaltres hem pensat un parell de traduccions possibles... Però no us les diré, us deixo que feu propostes, o que mireu la traducció (tot i que això segon és més avorrit :p).

Com ja he dit aquests dies amb el Victor aquí han estat molt mítics, i ens ho hem passat molt bé (com a mínim jo m'ho he passat molt bé), o sigui que segur que torno a posar, en algun moment, alguna altra foto d'aquests dies.

Kiitos!!

Suomenlinna

(cliqueu per veure-la més gran)

Una postal del dia d'avui (Suomenlinna). Us recomano aquest lloc. Molts turistes (i tu ets un d'ells!!!) però si aconsegueixes evadir-te'n val molt la pena!

I ara arriba un amic! En tinc ganes!

Aquí podeu veure totes les fotos, per si en teniu ganes.

Nen, no obris la porta als desconeguts!

Quina de les dues, mama?



La cosa va anar així.

Company de Pis (CP) - Joan, m'ajudes a posar la porta?
Joan (J) - La de la cuina?
CP - No, la de l'entrada.
J - A l'entrada ja hi ha una porta.
CP - L'altre.
J - %&%@#@3!!!
..... la posem .....
CP - És extrany, les portes s'obren cap a direccions diferents.
J - No. És estrany que hi hagi dues portes.


Aaaaaaah, alerta! Això de voltar pel món és genial, veus coses tan interessants... Em pregunto, què deuen veure ells quan venen a casa nostre?

Aclimatant-se

Primer post!

Si no començo el bloc amb un post de veritat perd una mica la gràcia!

Relat: Després de dormir dues hores, doncs havia anat a l'aniversari de na Lena, m'aixeco, em dutxo i cap a l'aeroport. L'aeroport de tota la vida ara es diu Terminal 2, clar com que han fet la 1... Total, agafo l'avió i cap a Praga falta gent... Arribo a Praga a les 10.20, el meu vol cap a Helsinki surt a les 12.50...Aquí estic una mica nerviós això de fer transbord mai m'ha agradat i menys si el transport en si té ales! Mira el taulell informatiu i hi diu: Czech Airlines 12:50 Helsinki (more info at 12:50)... Aquí un ja podia començar a sospitar que quelcom no anava bé... Total que el vol va sortir passades les 14h. Conclusió quan l'instint et digui que no agafis una companyia, no ho facis.

Pel que no ho sapigueu el meu company de pis encara no hi viu aquí, ja que està fent la mudança, total que després d'anar-lo a buscar des de l'aeroport (per cert, des de l'aeroport al centre del Helsinki 4€), i de fer uns "recados" arribem a casa.

Per cert, aquí la meva habitació:



Però la cosa és que són les 21h estic sol a casa, no conec el lloc, i m'adormo...però tinc gana :p baixo al carrer, busco de manera conscient 4 punts de referència, i començo a caminar. Finalment arriba a l'estació de Sants, l'equivalent, és clar, i trobo el que finalment va ser el meu sopar:

el vaig demanar "to take away"
Els que em coneixeu sabeu que no suporto aquests menjars... però ahir el vaig agrair. Però no fruir.

Avui m'he llevat, he anat a comprar 4 utensilios al primer supermercat que he trobat i després he agafat un tramvia i he anat a un lloc. El tramvia ha resultat ser el 7B que és el mateix que el 7A però en sentits oposats. I el llocs ha resultat ser vora del port. Aquestes han estat les meves primeres imatges de Helsinki:



Abans de tornar a casa he anat a dinar al port, veureu que el dinar supera amb escreix el sopar:


Un tros de salmó, "pescaíto frito", quelcom que m'ha semblat mero, patates franceses (en diuen així, jo no sé que són ni d'on són) i una amanideta... Tot plegat 10€, no los podemos permitir, eh. He de reconèixer que no m'ho he pogut acabar :O!!! Per cert, mentre dinava he sentit un grup de catalans a la meva esquena... M'ha faltat temps per asseurem amb ells :D. Eren neuropsicòlegs o quelcom per l'estil... Tot el dinar m'han estat estudiant i jo sense saber-ho. Desprès m'han dit que no estic tan foll i han marxat. Jo he donat un parell de voltes més i finalment he arribat a casa meva! Sona raro.

En fi, crec que això és una bona crònica de les meves primeres hores. No patiu, no tots els posts seran així d'avorrits, ni de llargs. O si.

Ja sé quin serà el proper post. :D

Pd: Si no heu clicat al link de Czech Airlines, feu-ho. És un consell.

des de Helsinki, un nou bloc!

Si per una cosa tens temps quan estàs sol durant tot un mes és per... fer un nou blog :D

Aquest blog comença sent el típic blog que serveix per explicar com van les coses quan ets a fora, no sé com evolucionarà ni que us acabaré explicant... Ni tan sols si prevaldrà en el temps! Qui sap?

Volia començar el blog amb el primer collage que he fet mai... Últimament no paro de descobrir tecnologies de google, l'altre dia Google Earth i avui Picasa! I l'he volgut dedicar a gent, a llocs, a moments que es valoren més quan són lluny. Només són un petit recull de fotografies que tenia a l'abast.