Marxar de casa. Tornar a casa.

Malgrat que tinc moltes ganes de tornar a casa, de tornar a veure a la família i els amics...Tinc la sensació que estic marxant de casa.

He passat els 3 últims mesos en un basement d'una casa particular a Toronto. Al principi li deia zulo, i no feia més que veure-hi les pegues. Poc a poc, gairebé sense adonar-me'n ha esdevingut casa meva. Poc a poc he agafat afecte a persones que m'eren desconegudes i que ara sento molt properes. I em sap greu marxar per potser no tornar-les a veure.

Una ciutat que al principi em resultava complicada, gran i em feia sentir insignificant ha esdevingut un lloc familiar. Passejar per Bloor, caminar per Bathurst fins arribar Promenade, asseure'm a les escoles de l'antic ajuntament a Queen Street degustant un Hot Dog o perdrem per l'Eaton Center ha estat el pa de cada dia.

Aprendre com funciones els autobusos, que hi ha dues empreses que funcionen en diferents zones, TTC i YRT. Tenir el token preparat...

Arribar a casa i sentir-me dir: "Joan do you want to have dinner with us?", o "Joan there's some food on the table, help yourself"...O llevar-me i trobar-me a la porta una nota amb un "Have a nice day". Són coses que trobaré a faltar. De fet no. Trobaré a faltar a les persones que m'han fet sentir de la família.

És massa aviat per fer valoracions, però les primers impressions són positives. I només em resta donar les gràcies. Gràcies a aquells que han fet possible que visqui aquesta aventura. Gràcies a aquells que han fet que l'aventura hagi estat una bona vivència. Gràcies Rowena.




Release de les fotos:
Perry Sound
Halloween
High Park
Nuite blanche
Distilliry district
St. Lawrance market

Niagara
Toronto islands
Toronto downtown i pupurri

Seran 100 dòlars.

Encara no us havia explicat que al principi de la meva estada a Canada, ara ja fa vora de 2 mesos, vaig anar a sopar a un dels llocs emblemàtics a la ciutat. The CN-Tower.


El restaurant està a dalt de tot a 351 metres. En el cilindre. Se'n diu 360º perquè va girant...En el decurs del sopar tens vistes de tota la ciutat.

Deixeu-me que us mostri el menú.

Entrants:
Primer plat:
Segon plat:
i postres:

Tot força correcte... Però com un sopar, encara que sigui més normalet, amb bona companyia no hi ha res. A més a més, és més econòmic ;) Es que amb 100 dòlars es poden fer moltes coses...I entre elles anar a sopar al CN-Tower ;)

A més a més, per aquelles casualitats de la vida, aquell mateix dia tocava a Toronto U2, al Rogers Stadium, que està al peu de la CN-Tower... O sigui que vaig poder escoltar, no veure, una estona d'U2 en directe.

I ara ja comença a quedar poc per finalintzar l'aventura canadenca, per tornar a casa. En menys d'un mes torno a ser en terres catalanes. Fins ara.