diumenge, 25 d’octubre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
High park
Bon dia. Són les 12 i 10 minuts.
Després d'un silenci de dues setmanes us passaré a descriure un dels paratges més macos de Toronto. Un paratge que no m'importaria veure nevat...
High Park. Agafes la línia verda, a qui en comptes de dir-ne L3 en diuen Bloor, i pares a la parada "High Park".
I aleshores, et trobes amb aquestes imatges:
Alguna reflexió esporàdica que et trobes:
I, és clar, com no podia ser d'una altra manera, durant el passeig t'acompanyen un munt d'esquirols, i el que no són esquirols:
que esperen, atents, a alguna distracció que els permeti aconseguir alguna llaminadura.
Sense cap mena de dubte aquest és un paisatge que no podeu deixar de visitar si veniu de visita a aquesta gran ciutat. Et reconforta trobar-te això en mig de gratacels, cotxes i soroll...
Sempre he pensat que a Barcelona li faltava algun racó com aquest...De fet jo tenia una pla per dotar la ciutat d'un gran parc...
La resta segueix força bé. El fred comença a notar-se...La setmana que deixem enredera va ser dura, per molt motius, però un pel fred. Sortir de casa a 2ºC i amb sensació de -2ºC es comença a notar. Aquesta setmana sembla que el temps dóna un petita treva, però aviat hauré de pensar en posar-me samarreta interior.
La recta final ja ha començat, un compte enredara que em portarà a casa després de 4 mesos (amb visita pel mig). La veritat es que malgrat gaudir molt de totes les noves experiències, de les noves sensacions, dels nous sabors, de les noves olors i aprendre molt, començo a tenir ganes, suposo que és perquè s'apropa el moment, de tornar a veure a la família (no només la sanguínia).
Bona setmana.
Després d'un silenci de dues setmanes us passaré a descriure un dels paratges més macos de Toronto. Un paratge que no m'importaria veure nevat...
High Park. Agafes la línia verda, a qui en comptes de dir-ne L3 en diuen Bloor, i pares a la parada "High Park".
I aleshores, et trobes amb aquestes imatges:
Alguna reflexió esporàdica que et trobes:
I, és clar, com no podia ser d'una altra manera, durant el passeig t'acompanyen un munt d'esquirols, i el que no són esquirols:que esperen, atents, a alguna distracció que els permeti aconseguir alguna llaminadura.Sense cap mena de dubte aquest és un paisatge que no podeu deixar de visitar si veniu de visita a aquesta gran ciutat. Et reconforta trobar-te això en mig de gratacels, cotxes i soroll...
Sempre he pensat que a Barcelona li faltava algun racó com aquest...De fet jo tenia una pla per dotar la ciutat d'un gran parc...
La resta segueix força bé. El fred comença a notar-se...La setmana que deixem enredera va ser dura, per molt motius, però un pel fred. Sortir de casa a 2ºC i amb sensació de -2ºC es comença a notar. Aquesta setmana sembla que el temps dóna un petita treva, però aviat hauré de pensar en posar-me samarreta interior.
La recta final ja ha començat, un compte enredara que em portarà a casa després de 4 mesos (amb visita pel mig). La veritat es que malgrat gaudir molt de totes les noves experiències, de les noves sensacions, dels nous sabors, de les noves olors i aprendre molt, començo a tenir ganes, suposo que és perquè s'apropa el moment, de tornar a veure a la família (no només la sanguínia).
Bona setmana.
dilluns, 5 d’octubre del 2009
God save the Queen!
Sabíeu que Canada és una monarquia? Jo no en tenia ni idea...I, és clar, encara tenia menys idea de qui era la reina soberana...
Efectivament, la reina del Canada és la arxi-coneguda reina d'Anglaterra, Isabel II.
Poder tots n'estàveu al cas d'aquest fet...Però jo la veritat, no en tenia ni idea, i quan ho vaig descobrir vaig flipar.
Efectivament, la reina del Canada és la arxi-coneguda reina d'Anglaterra, Isabel II.Poder tots n'estàveu al cas d'aquest fet...Però jo la veritat, no en tenia ni idea, i quan ho vaig descobrir vaig flipar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)