earthenjoy

Buffalo!!!!

2010-08-23T00:32:00.012+02:00

I aprofitant que aquest cap de setmana teníem cotxe...el Jordi i jo vam decidir llogar-ne un. Sí, ho heu entès bé i jo no m'he deixat cap adverbi de negació...

Aquesta és la història... Passejant per Yonge se'ns va apropar una gitana d'uns 110 anys i ens va posar un retall de diari a la ma... Era un retall de ja feia uns mesos, he estat buscant-lo a la xarxa i l'he trobat... És aquest: President Obama gets saucy reception at Buffalo chicken wings shop

Si la gitana hagués sabut que la podia trobar a Internet segurament ens hagués enviat un mail...Però mira, la dona, amb 110 anys ja no esta per aprendre tecnologies, no se li pot retreure res.... Al cas, la noticia, il·lustrada amb la foto que podeu veure, explica que el President Obama va anar a Buffalo a menjar unes aletes de pollastre. Notis que l'Obama és el negre que a apareix a la dreta de la foto, no confondre amb la dona, presumiblement caucàsica que apareix a l'esquerre, o el negre que aguanta la càmera i du un barret de rastafari al final de la mateixa. Vaja...el que fa de premi Nobel de la Pau....

En qualsevol cas, ja sabeu que un no pot deixar passar una cosa així, ja sabeu que les gitanes de 110 anys poden portar-te molts problemes....Més val no jugar-hi i seguir amb les indicacions que et donen.... I torno al començament del post: aprofitant que aquest cap de setmana teníem cotxe...el Jordi i jo vam decidir llogar-ne un.

Òbviament, fent gala de la nostra catalanitat i patriotisme vam agafar el cotxe més barato que podíem... Uns que en diuen economic són petits i consumeixen poc, tampoc necessitàvem res més.... Però clar...Una cosa és el que un demana, i l'altra és el que li dóna. I com diu la dita, també molt catalana: "Siga poc o siga res, a lo donat grans mercès" i acabes així:

I a partir d'aquí cal continuar llegint escoltant: Loquillo - Yo para ser feliz quiero un camión

El primer pas va ser aconseguir treure el fre de ma del trasto, o amb carinyo monstre, després tot va anar rodat, i quines rodes, fins a la frontera!

Aquí a la frontera hi diuen border, jo pensava que era perquè en anglès border deu voler dir frontera... Però un cada dia aprèn coses noves, i no es per això... És més fàcil, border és la descripció de l'officer que decideix si pots entrar o no al país... Una noia molt border que semblava que ens volia mossegar... Després d'explicar-li que anàvem a menjar chicken wings al mateix restaurant que l'Obama perquè una gitana, sense coneixements informàtics, ens ho havia indicat ens va dir... Aparqueu el cotxe (jo aquí vaig pensar en corregir-la i dir-li que el que conduïa no era un cotxe, era un trasto o, amb carinyo, un monstre...Però vaig pensar que no valia pas la pena parlar amb aquella border) i entreu a la porta número dos...Penso en com em quedaria un vestit taronja i una caputxa blanca al cap... si el decathlon en tingués seria un èxit segur... Aviat vaig deixar d'imaginar-m'ho perquè clar...Total si em posen una caputxa al cap no em podria pas mirar al mirall... Com quan et poses un antifaç per poder dormir sense que et molesti la claror.... Vam asseure entre tot de presumptes terroristes.... I quan ja estava jo pensant si dirigir-me a l'ambaixada anglesa o la francesa, em perdonareu però no me'n refio del Moratinos, van cridar el meu nom: Güisado. Aleshores ens vam dirigir, sempre intentant no semblar un terrorista massa xungo, a la corresponent finestreta (sense finestra), la 14. Abans d'entrar ens trobem amb una porta bloquejada que cal obrir des de l'interior.... Per accedir a la resta de finestretes no calia passar a través d'aquesta porta... A dins d'aquesta sala es podia llegir quelcom que deia una cosa així: "Per sortir d'aquesta sala s'ha de tenir l'autorització d'un agent, qualsevol intent de sortir sense el seu permís serà perseguit i castigat"... En aquests moments només pots pensar en dues coses: a) Per què no m'he afaitat abans de venir b) Sort que porto la roba interior neta.... Però al final....no va ser res... Vam omplir un formulari en el que entre d'altres asseguràvem que no havíem participat en la 2a guerra mundial al costat nazi... I ens van deixar passar!!! Segurament, la nostra gitana havia intervingut perquè poguéssim arribar al nostre destí.... El nostre destí que no era altre que aquest:

Aquí teniu les aletes presidencials.... Acompanyades amb una ració de patates i un chilli... Tot per 10$... També et porten unes pastanagues i una mica d'api per enganyar al cor i que no es pari del susto.

En acabat de dinar, les dificultats per caminar eren notables... Ja no us vull explicar les dificultats per pujar sobre el monstre... Però amb esforç tot és possible... Un cop havent dinat estem molt contents que la gitana ens hi hagi enviat... I pensem que deu ser algun mètode de promoció que fan servir els del restaurant per portar-hi gent... De qui et refiaries més tu? D'una gitana que et recomana unes wings, o del President del Estats Units? (Pregunta retòrica)

Ens en anem a Buffalo ciutat.... Es conegut per tots que el lloc on neixes et marca de per vida, "jo sóc jo i el meu entorn", que hagués dit l'Ortega y Gasset si en tingués una mica d'idea... Quan sentim aquesta frase, per imaginar-nos algun lloc sense futur pensem en algun poble africà... Això és perquè no has vist Buffalo... Si neixes a Buffalo només pots fer dues coses, que deia el Jordi: menjar i drogar-te o totes dues a l'hora. Tinc el convenciment que els nasciturus ja pensen en fotres el seu primer cavall només néixer....

La ciutat en si no es lletja....

Però, si us fixeu bé, hi ha un denominador comú en totes les fotos... No hi apareix ningú... I és que Buffalo és una ciutat fantasma on no veu gent al carrer... Els pocs que es veuen estan menjant o drogant-se, o ambdues coses. Això segurament explica la profunda olor a crispetes que fa tota la ciutat... Potser també fa olor a cavall...Però no la se reconèixer...

Després de fer el tur turístic de la ciutat, no comments, decidim anar a la Niagara Falls, però pel costat d'Estats Units...Com sempre, impressionants:

Ens passem una bona estona contemplant-les.... Fins que comença a ploure... I decidim tornar a casa...

Just després de creuar el border per tornar a entrar a Canada, val a dir que l'officer canadenc no era tan border però tampoc era massa simpatiquer, decidim passar per Niagara-on-the-lake, un poble ben maco... Li diem al TonTon que ens hi dugui... Però el TonTon...Decideix que hem de passar per llocs foscos i sense pavimentar... Sort que portem un monstre 4x4 i no correm perill... Comença una tempesta... La gitana potser no està del tot satisfeta... Els llamps i els llampecs ens il·luminen el camí, les llargues també, fins a Niagara-on-the-lake.... I ja fins al final del camí al arribar a casa... Conduir de nit i plovent no és fàcil, però el monstre està de la nostre part i és un 4x4. No hi ha por... Sabem que si hem sobreviscut a Buffalo res dolent ens pot passar.

Consideracions finals:

Les fotos que apareixen en aquest post són del Jordi.
Alguna part de la història pot variar lleugerament de la realitat.

IBM y aledaños

2010-08-20T17:13:00.003+02:00

Sí...reconec que aquest any estic una mica vago pel que fa a la actualització del blog, però no és culpa meva....És el temps...

Em sembla que maig us he ensenyat els voltants d'IBM... Estan força bé i no ho dic per desmerèixer el Campus Nord...Això és un riu ronyós que hi ha aquí en mig...

Això no és d'IBM...però està molt bo...Se'n diu chicken katsu:

el fan al First Markham Place, una àrea comercial que està a 10 minuts a peu des d'IBM...

És impresionat de bo que està!

Toronto - Montréal - Québec - Toronto

2010-07-13T01:38:00.007+02:00

Fa dies que m'hi volia posar a escriure aquest post... Però la mandra és poderosa.

L'1 de Juliol vam començar amb el Jordi un viatge que ens va dur en primer lloc a Montréal, on hi vam passar dues nits, i després a Québec on tan sols hi vam fer una nit per tornar a l'endemà a Toronto.

Per que us feu una idea del que estic parlant:

Ia etapa. Toronto - Montréal: 543Km
IIa etapa. Montréal - Québec: 251 Km
IIIa etapa. Québec - Toronto: 795 Km

Total en 4 dies: 1589 Km!!! No está mal!

Però en fi, anem al gra... Començarem per Montréal...Vam arribar dijous 1 cap a les 15h de la tarda més o menys...Plovia i no havíem dinat...Arribem a l'hostal que havíem buscat... I ostres! Semblava força xulo, vaig pensar, hem tingut sort.... Quan entrem a l'hostal hi ha un grup de noies pijes que s'estan queixant perquè troben que a l'hostal hi ha poca seguretat...El recepcionista em diu, com si fos una confidència, és la seva primera vegada en un hostal... I jo penso: pijes. Tot seguit, ens disposem a fer el ceck in... El recepcionista treu un mapa, i jo penso... No sembla pas tan gran l'hostal perquè ens hagi d'indicar on hem d'anar amb un mapa...Però clar, has de pensar que són francesos i que hi ha moltes coses que no val la pena entendre...Però...resulta que el mapa no es per dir-nos quina és la nostra habitació, li serveix a ell per indicar-nos on està l'hostal!!! On estàvem era l'hotel que té el mateix nom i que a la pàgina web està completament barrejat amb l'hostal... A mi em puja la mosca al nas... El monsieur ens dóna unes targetes magnètiques i ens fa tirar cap a l'hostal... Arribem a l'edifici, i aleshores, a sota d'uns escales d'aquelles que surten a les façanes, tan mítiques de les pel·lícules, hi havia unes altres escales, de construcció, que et portaven a una mena de subterrani que és on estava l'hostal... Òbviament no hi havia ni recepció, ni seguretat ni res... De fet, l'entrada semblava dissenyada per violadors i drogoaddictes... Vaig entendre les "pijes". Per entrar, havies de fer passar la targeta i ja està... Un cop a dins et trobaves en un espai minúscul ple de portes que portaven a diferents habitacions....Nosaltres vam fer via cap a la nostra, una de 10 persones mixta. Era de 10 persones perquè hi havien col·locat 10 llits....Però si tens en compte el concepte d'espai vital en aquell lloc cabien com a molt 5 llits... Les finestres no tancaven, no hi havia llum, les cortines semblaven les calces brutes de la Carmen de Mairena....El llits estaven coberts per dos llençols... I si tenies fred havies de pagar per aconseguir-ne un d'extra.... No vaig poder evitar fer-li una foto:

Ok... La foto és falsa...He buscat "cuchitril a google"... És que se'm va oblidar fer-la... Total... Que vam decidir sortir d'aquell "antro" el més aviat possible per tornar-hi quan més tard millor... Quan menys estona hi estiguéssim millor que millor... Però en aquell precís moment queia una bona...I de les escales de la façana queien unes gotes que donaven por... Era igual... Quedar-se allí dins era pitjor... Així que vam anar a refugiar-nos al cotxe... Que el teníem a una certa distància...

Un cop va passar la pluja vam sortir del cotxe... I les imatges que vam veure no eren massa proometedores...Una ciutat força apagada...trista...gris... Fins que al final vam arribar a un gran escenari! Havíem coincidit amb el jazz festival... I aleshores tot va canviar... Ens va aixecar una mica la moral... Hi havia concerts (gratissss eh) al carrer i molt bon rotllo...
Amb capgrossos inclosos:

Un cop localitzat aquest lloc, vam decidir seguir voltant per la ciutat...I anar a sopar...que no havíem dinat... Bé, ens havíem menjat un Hot Dog, però això es pixa ràpid i no conta.

I caminant...caminant...buscant un lloc per sopar... Ens trobem això:

Clar, el primer que penses quan veus una senyera en un país estranger és: "Güita" un germà del Carod...Però no... Era un restaurant amb menjars catalans... I cars... Per tant, com a bons catalans... Ens vam disposar a cercar-ne un altre que fos més econòmic...

Després vam passar una fantàstica nit gaudint de música a l'aire lliure... Fins que va arribar l'hora de fer via cap a l'hostal... Quan vam arribar vam ser els primers en fer-ho...Mal assumpte perquè això vol dir que et despertaran... Però el que no comptàvem és que al 5 minuts d'arribar nosaltres van arribar un grup de noies que van decidir que el llum havia d'estar obert durant dues hores més... Deurien estar fent una operació a cor obert o quelcom similar que requereixi del llum obert a les 2 del matí... Però bé, la nit no va estar tan malament...

El dia següent tocava excursió per la ciutat, primer vam anar a una mena de turó que hi ha (deu ser el punt més alt del Canadà... Perquè ostres! Quin país més pla)...
I després ens en vam anar a unes illes que hi ha allí al costat:

Després de caminar durant tot el dia...Vam tornar al jazz festival a fruir de la nit... Allí vaig descobrir-hi la Sally Folk, que em va agradar força. I de nou a l'hostal...

Quina puta nit que vaig passar.... Ens vam trobar amb els típics fills de puta que et fan reflexionar sobre l'avortament... I et fan pensar que les mares haurien de tenir dret a aborat fins al 20 anys, fins als 20 anys de la criatura clar...I aleshores decidir... Les coses anirien pitjor... Clar, ningú els deia res perquè en aquella merda de lloc no hi havia un recepcionista ni res.... I clar, les paraules educades de "podeu baixar el to de veu que volem dormir" no van funcionar... Total...la nit en blanc.

El dia següent vaig anar a recepció a fer el check-out i els vaig exposar una queixa, mai havia parlat tan bé l'anglès com fins a aquell moment... Quina queixa tan ben estructurada, tan ben explicada.... i tan inútil... Perquè pel que va servir....

En fi, després d'esmorzar, cap a Québec city falta gent... I aquella ciutat si que mola... No es que Montréal no moles, però Québec és impressionant:

Però clar... No tot pot ser perfecte... I podríem dir que els quebequesos no tenen massa respecte per gran figures com Gandhi...
Me'l foten a la basura... Pobre senyor... El devien considerar un Canadenc...

Per cert, cosa curiosa sobre el Québec, com ja sabreu, part francòfona del Canadà... A Toronto, i suposo que a la resta de la part anglòfona del Canadà, tots els rètols, els productes, les senyals, ... estan etiquetats en ambdues llengües: anglès i francès... En el Québec, però, tot esta únicament en francès... Aquests si que en saben...
Per la nit, vam coincidir amb l'aniversari de la ciutat de Québec, la primera ciutat del Canada... O sigui que també vam tenir gresca. Per cert, l'hostal no ho he dit, però era molt bo i vam dormir molt bé.

L'endemà cap a Toronto... Amb el nostre super cotxe....

Correcte, el velocímetre i el comptaquilòmetres estan al mig i no davant del conductor... Coses que fan els xinos que fabriquen aquests cotxe... Què voleu fer-hi.

Al cap de 8h, crec, el mateix que es triga en avió de Barcelona a Toronto, vam arribar a la nostra residència... Què voleu que us digui? Ja la trobava a faltar!

Totes les fotos aquí.

Algonquin: Fent una excursió

2010-06-30T22:28:00.002+02:00

El cap de setmana passat va tocar aprofitar-lo al màxim...Ens em vam anar a Algonquin, un dels molts parcs naturals que hi ha a Canada.

Així doncs divendres, tot just acabar la feina i després de passar per la residència a recollir la roba, vam fer via cap al parc. Com que eren 270Km i ja haviem sortit tard vam haver de fer una parada tècnica per sopar....A un lloc que prometia: "Granny's country kitchen"...Cuina tradicional de la iaia, ho podríem traduir. La casa, però, tenia certes regles que calia complir:

La més millor és la 6, no penseu? Tot i que la 2 i la 3 també són molt mítiques....Per sopar, una hamburguesa amb litres i litres de gravy i un pastís casolà de poma.... Un cop el ventre ple vam seguir amb el nostre camí, fins arribar a l'hostal.

El dia següent ens vam llevar, no massa d'hora, per què mentir, i vam anar a esmorzar...Un esmorzar típicament canadenc: Truita de bolets amb formatge, torrades i patates...Però bé, aquest dia ens ho podíem permitir que després vam anar a caminar pel parc.

Vam fer dues rutes una de 1Km, molt facileta, i una altra de 13 i pico, que no estava malament... Aquí teniu un recull de les vistes:

I és clar... Hi ha coses que són imprescindibles per a una bona excursió, coses que sempre les portes i tot i que a vegades no és físicament, aquest cop si que ho era:
El diumenge ens el volíem passar fent anar una canoa per un dels immensos llacs del parc....Però, malauradament, quan portàvem prop d'una hora remant una de les canoes (em vam haver de llogar dues ja que érem 6 persones) va fer aigües.... Deixant a dues persones flotant en un llac ple de sangoneres.... Els que érem en l'altra canoa vam fer de mans i mànigues per poder tornar a girar la canoa per tal de que no es quedés plena d'aigua i els dos naufragats poguessin tornar a bord...Després d'aconseguir-ho, ens va dur com una hora, vam haver de tornar perquè els poguessin dutxar i assecar-se...

Un cap de setmana intens, divertit i ple d'anècdotes, què més es pot demanar?

Doncs el proper cap de setmana el Jordi i jo ens en anem cap a Montreal i el Quebec! Esperem que sigui igual d'intens!

PD: Totes les fotos que vaig fer del parc estan aquí.

TD Canada Trust - O Com obrir un compte al banc i no morir en l'intent.

2010-06-23T03:52:00.007+02:00

Com ja sabeu alguns, durant la meva estada aquí a Canada rebo cada més un living allowance, una mena de paga destinada a pagar-me el lloguer i la teca... Fins aquí tot correcte...

El problema, sempre n'ha d'haver-hi algun, ve quan et donen la primera "paga" i es que no te la donen en efectiu com podria esperar-se... Ni tan sols et fan un ingrés... Et donen un xec!!! Un xec és un tros de paper que no serveix ni per fregar-se el cul després de cagar. Aleshores, comença la operació xec¹. Aquesta operació és ben senzilla, consisteix en canviar el paper inútil que no serveix ni per emular el seu homòleg higiènic en dòlars d'aquells que serveixen per viatjar en transport públic, pagar un lloguer i menjar calent com a mínim un cop a la setmana.

L'any passat ja vaig provar-ho. Com que era un ingenu vaig decidir complicar la operació i li vaig afegir una condició... Havia d'aconseguir canviar el xec per diners sense obrir cap compte al banc. Així doncs, jo molt viu, vaig anar a una oficina de TD Canada Trust, que era el banc el qual expedia els xecs i els vaig dir: "Hello, I'd like to cash this check"... i aleshores ja es van complicar les coses, em van dir que per fer-ho havia d'obrir un compte... Total que me'n vaig anar amb la cua entre les cames... Però encara no em donava per vençut, havia de perdurar i assolir els meus objectius. Un altre dia vaig anar a una altra oficina i els vaig dir: "Hello, I'd kile to cash this check" -- "Do you have an account?" -- "No I don't, but I called to the main TD central in Toronto and they have told me that in case of cashing a TD check was unnecessary to have an account" -- "Let me check it"................30 minuts més tard i després d'haver parlat amb tothom la noia em va dir que era mentida això que m'havien dit per telèfon (cosa que jo vaig pensar...clar si m'ho he inventat jo a veure si colava).

Total, vaig rendir-me i vaig decidir rebaixar els meus objectius així doncs em vaig decidir a obrir un compte al banc. Com ja hi era, i ja havia perdut tota la tarda, vaig pensar que aquell era un moment tan bo com qualsevol altre i per tant li vaig dir a la caixera que me'l obris.... Ella molt contenta per haver-me derrotat i haver enfonsat les meves expectatives va procedir amb els tràmits per obrir-me el compte... El primer que va fer va ser demanar-me dos Identificadors. Li vaig mostrar el DNI i el Passaport.... Aleshores, ella, amb un somriure malèfic, maquiavèl·lic, em va dir, han de ser ID's canadencs.... Aleshores li vaig haver de tornar a explicar que jo no era canadenc per si encara no se'n havia adonat. Però ella, insistia que els IDs ajpaÑols no servien...I jo li vaig explicar que els passaports era documents d'identificació internacional...Després d'una llarga conversa sobre dret internacional, tractats comunitaris i relacions bilaterals....Me'n vaig anar sense poder obrir el compte....Frustrant.

Aquest any, jo ja venia conscienciat amb que m'havia de fer un compte en un banc i que de nou ho tornaria a tenir difícil...Però em vaig proposar un altre objectiu, no pagar ni un dolar de quota de manteniment ni d'altres mandangues. Després de dos dies de visita al banc, portant documents amunt i avall, mullant-me (es que avui plovia) i explicant veritats relatives...

He aconseguit obrir el compte i a més sense pagar ni un dolar! Tot i que això ha suposat haver d'explicar-li a la caixera diferents informacions imprescindibles:

La relació entre el Casillas i la Sara Carbonero.
On visc i quant em costa...Perquè el seu novio està pensant en mudar-se.
Tinc cotxe o no, i com vaig a la feina si no en tinc.
Joan a Catalunya és un nom de noi.
Catalunya és un país i tenim llengua pròpia i la nostra pròpia selecció tot i que no la deixen ser oficial.
Que faré el proper cap de setmana i amb quantes persones hi aniré i on m'allotjaré.
Que faré el long weekend (un pont de 4 dies que hi ha d'aquí una setmana i mitja).
Perquè parlo anglès si a EspaÑa es parla castellà.
Fer un simpòsium breu de què és més difícil: el castellà o l'anglès. Amb especial atenció al número de lletres del nostre alfabet.
EspaÑa està dins d'Europa. La UE, excepte UK, fa servir el euro.
La distancia de casa meva de Barcelona a la Universitat i com hi vaig.

I com ja us deia...és difícil obrir el compte i no morir en l'intent.

Lliçó: Si vas a un banc canadenc pren precaucions i redacta un epitafi per si un cas.

¹Hi ha alguna altra operació en marxa, però ja us la explicaré en un altre moment.

El club de futbol del barri: més que club

2010-06-11T00:17:00.003+02:00

I aprofitant que aquest diumenge hi ha les eleccions a FC Barcelona volia aprofitar-vos per ensenyar-vos unes imatges que es poden veure des de la finestra de la meva habitació:

Però no us penseu que és un únic motivat...

Tot l'equip anava vestir amb l'equipament blaugrana! I què voleu que us digui...Doncs quan estàs a més de 6000Km de Travessera de les Corts, veure segons quines coses fa il·lusió.

No hase falta que dises nada más.

2010-06-04T22:21:00.003+02:00

Marxar de casa. Tornar a casa.

2009-11-20T15:54:00.000+01:00

Malgrat que tinc moltes ganes de tornar a casa, de tornar a veure a la família i els amics...Tinc la sensació que estic marxant de casa.

He passat els 3 últims mesos en un basement d'una casa particular a Toronto. Al principi li deia zulo, i no feia més que veure-hi les pegues. Poc a poc, gairebé sense adonar-me'n ha esdevingut casa meva. Poc a poc he agafat afecte a persones que m'eren desconegudes i que ara sento molt properes. I em sap greu marxar per potser no tornar-les a veure.

Una ciutat que al principi em resultava complicada, gran i em feia sentir insignificant ha esdevingut un lloc familiar. Passejar per Bloor, caminar per Bathurst fins arribar Promenade, asseure'm a les escoles de l'antic ajuntament a Queen Street degustant un Hot Dog o perdrem per l'Eaton Center ha estat el pa de cada dia.

Aprendre com funciones els autobusos, que hi ha dues empreses que funcionen en diferents zones, TTC i YRT. Tenir el token preparat...

Arribar a casa i sentir-me dir: "Joan do you want to have dinner with us?", o "Joan there's some food on the table, help yourself"...O llevar-me i trobar-me a la porta una nota amb un "Have a nice day". Són coses que trobaré a faltar. De fet no. Trobaré a faltar a les persones que m'han fet sentir de la família.

És massa aviat per fer valoracions, però les primers impressions són positives. I només em resta donar les gràcies. Gràcies a aquells que han fet possible que visqui aquesta aventura. Gràcies a aquells que han fet que l'aventura hagi estat una bona vivència. Gràcies Rowena.

Release de les fotos:
Perry Sound
Halloween
High Park
Nuite blanche
Distilliry district
St. Lawrance market

Niagara
Toronto islands
Toronto downtown i pupurri

Seran 100 dòlars.

2009-11-01T23:03:00.000+01:00

Encara no us havia explicat que al principi de la meva estada a Canada, ara ja fa vora de 2 mesos, vaig anar a sopar a un dels llocs emblemàtics a la ciutat. The CN-Tower.

El restaurant està a dalt de tot a 351 metres. En el cilindre. Se'n diu 360º perquè va girant...En el decurs del sopar tens vistes de tota la ciutat.

Deixeu-me que us mostri el menú.

Entrants:
Primer plat:
Segon plat:
i postres:

Tot força correcte... Però com un sopar, encara que sigui més normalet, amb bona companyia no hi ha res. A més a més, és més econòmic ;) Es que amb 100 dòlars es poden fer moltes coses...I entre elles anar a sopar al CN-Tower ;)

A més a més, per aquelles casualitats de la vida, aquell mateix dia tocava a Toronto U2, al Rogers Stadium, que està al peu de la CN-Tower... O sigui que vaig poder escoltar, no veure, una estona d'U2 en directe.

I ara ja comença a quedar poc per finalintzar l'aventura canadenca, per tornar a casa. En menys d'un mes torno a ser en terres catalanes. Fins ara.

Thanksgiving day

2009-10-25T20:52:00.001+01:00

High park

2009-10-18T18:05:00.000+02:00

Bon dia. Són les 12 i 10 minuts.

Després d'un silenci de dues setmanes us passaré a descriure un dels paratges més macos de Toronto. Un paratge que no m'importaria veure nevat...

High Park. Agafes la línia verda, a qui en comptes de dir-ne L3 en diuen Bloor, i pares a la parada "High Park".

I aleshores, et trobes amb aquestes imatges:

Alguna reflexió esporàdica que et trobes:
I, és clar, com no podia ser d'una altra manera, durant el passeig t'acompanyen un munt d'esquirols, i el que no són esquirols:
que esperen, atents, a alguna distracció que els permeti aconseguir alguna llaminadura.

Sense cap mena de dubte aquest és un paisatge que no podeu deixar de visitar si veniu de visita a aquesta gran ciutat. Et reconforta trobar-te això en mig de gratacels, cotxes i soroll...

Sempre he pensat que a Barcelona li faltava algun racó com aquest...De fet jo tenia una pla per dotar la ciutat d'un gran parc...

La resta segueix força bé. El fred comença a notar-se...La setmana que deixem enredera va ser dura, per molt motius, però un pel fred. Sortir de casa a 2ºC i amb sensació de -2ºC es comença a notar. Aquesta setmana sembla que el temps dóna un petita treva, però aviat hauré de pensar en posar-me samarreta interior.

La recta final ja ha començat, un compte enredara que em portarà a casa després de 4 mesos (amb visita pel mig). La veritat es que malgrat gaudir molt de totes les noves experiències, de les noves sensacions, dels nous sabors, de les noves olors i aprendre molt, començo a tenir ganes, suposo que és perquè s'apropa el moment, de tornar a veure a la família (no només la sanguínia).

Bona setmana.

God save the Queen!

2009-10-05T02:59:00.000+02:00

Sabíeu que Canada és una monarquia? Jo no en tenia ni idea...I, és clar, encara tenia menys idea de qui era la reina soberana...
Efectivament, la reina del Canada és la arxi-coneguda reina d'Anglaterra, Isabel II.

Poder tots n'estàveu al cas d'aquest fet...Però jo la veritat, no en tenia ni idea, i quan ho vaig descobrir vaig flipar.

Una de pets

2009-09-27T17:23:00.000+02:00

Veieu aquest vídeo? Oi que sembla divertit? O si més no estrany?... Doncs quan estàs a IBM deixa de ser divertit, i ho deixa de ser justament perquè deixa de ser estrany...

En els lavabos d'IBM, que són si fa o no fot com els del vídeo, la gent es deixa anar uns cuescos amb total llibertat i impunitat... No saps cap a on mirar... Si començar una competició flatulenta o simplement posar-te a riure... Us he de dir que més d'un cop he hagut de sortir del lavabo tan sols obrir-ne la porta al sentir una orquestra intestinal en "pleno apogeo".

Sento aquest post, però us ho havia d'explicar...

La resta segueix molt bé. La Rowena em segueix tractant a "cuerpo de rei" :D i la majoria de vespres em té preparat un plat amb el sopar :D

Me les imaxinava més grans

2009-09-20T22:42:00.000+02:00

Aquí teniu les Niagara Falls. El paisatge mola molt i fa 500 o 700 anys devia de ser la hòstia...Però malauradament l'afany de fer diners, de turistes, ha portat a que tota l'àrea del Niagara Falls estigui rodejada per aquest panorama:

Després d'això vam anar a Niagara-on-the-lake... Un poble més, maco, però un cop més sobrecarregat de turistes (com jo, és clar)... Un poble que viu sobre el mateix llac Ontario... Un llac enorme... El poble en qüestió està a uns 160 Km de Toronto, però des d'allí es tenen aquestes vistes de l'skyline de la ciutat:

L'altra gran experiència d'ahir va ser conduir amb un d'aquests cotxes....És la hòstia, el proper cop m'enduc un llibre per llegir... No has de fer absolutament res... Poses el mode cruise, i el cotxe manté la velocitat... No has de canviar de marxes... Total, que només has d'anar frenant de tant en tant i movent lleugerament el volant... No sé ni perquè es treuen el carnet de conduir perquè ni cal... Total per saltar-se els semàfors en vermell... (Quan gires a la dreta et pots saltar el semàfor en vermell...).

Pel que fa al dia d'ahir, una última sorpresa pels fans de BIG:

Pel que fa la meva vida ordinària a Canada, tot va molt bé. Ja sé agafar el transport públic...Tot i que ara tinc una sobreproducció de monedes que no sé que fer-ne... I la Rowena, la dona que em lloga el basement, em segueix tractant molt bé. Em fa el sopar gairebé cada nit...O sigui que no em puc queixar :D.

Avui és l'últim dia del ramadà... I la Rowena que és una mica musulmana, i ha seguit el ramadà, ha celebrat una festa... Ha cuinat un munt de menjar i per descomptat m'ha convidat a participar de la festa, o sigui que he conegut a tota la família!

Ja sé que la meva eficiència pel que fa a publicar noves entrades ha decaigut molt respecte a la meva estada finlandesa...Espero posar-me les piles.

I always wash my hands

2009-09-06T05:54:00.000+02:00

before I hold my dick... Aquest modus operandi me l'ha descrit un senyor al lavabo. I és que vagis on vagis et trobes algun Torrente, i això, deixeu-m'ho dir, està molt bé.

A punt de complir la primera setmana de les 12 que passaré aquí crec que va sent hora de donar senyals de vida.

La veritat es que estic molt bé! No sé si ja ho sabeu, però estic vivint en un basement, és una paraula cool per un lloc que...en basc té un altre nom :) Perquè us feu una idea:

Però no em puc queixar. La Rowena, que és la dona que viu en la casa del basement m'ha convidat cada dia a sopar :D i no cuina malament, diferent, però no malament.

Porto tota la setmana de bòlid, acostumant-me al lloc, coneixent-lo... I el que és més difícil, aprenent a fer servir el transport públic... Tota una odissea. Per començar, a Toronto opera TTC, però a Markham, on està el Laboratori d'IBM, opera YRC... I clar tenir una tarifa integrada seria de persones normals... I això aquí no és porta. O sigui que a fer mans i mànigues per quadrar pressupost... Però el pitjor és pagar, les civilitzacions avançades es van inventar la T-10, cara però funcional. Aquí funcionent amb una cosa que anomenen TOKENS. Que es com una moneda petita, menor que un cèntim, que quan arribes a l'autobús la tires a un forat... I llavors pots demanar un TRANSFER, que és un paper que et permet fer transbordaments... Però, a vegades, i no sé ben bé quan, has de posar 1 token + 35cts. I què passa si no tens 35cts i tens 1$ o 2$... Doncs que et fots. Els conductors no donen canvi, mai. Total que si agafes el bus t'acabes convertint en una màquina de generar monedes, i sempre pagues de la manera que et donen més canvi. I es que aquesta ciutat està pensada pels cotxes... Si preguntes a algú sobre el transport públic et mira malament... Llavors li has de dir educadament: "Thanks, have a nice day"... i tot seguit hi afegeixes puta! Tot i que la gent té ganes d'ajudar... El primer dia que havia d'anar a la feina anava una mica perdut... Total que mentre anava pel càrrer li vaig preguntar a una dona si anava per bon camí... I em va dir: No, follow me, I'm going there. Tot seguit em va segrestar i em va fer pujar a un autobús que va arribar a una parada d'autobusos, on ella va marxar per una altra direcció, d'allí vaig haver d'agar un ViVa Blue fins a Richmond Hill i d'allí canviar al ViVa Purple fins a la feina... Tot això van ser unes dos hores... I quan estava a la parada que cau més a prop de la feina li pregunto a una xina: Saps on està IBM? I la tia em va dir: Follow me. Jo que aleshores ja era gat vell i ja me les veia a venir li dic: where are you going? La tia xina em volia fer desfer tot el camí... Total, que a caminar fins que ho vaig trobar :D
Hi ha d'altres detalls, insignificants, que donen pistes sobre aquest fet...Com per exemple que no has començat a creuar un pas de peatons i que ja t'està advertint de que està a punt de canviar a vermell de nou... O que en molts llocs no hi ha ni tans sols vorera.

I és que Greater Toronto Area, que és com l'àrea metropolitana de Toronto, és gran. Tot és gran. Les distancies, els edificis... Els paquets de sucre són de 2Kg!!!! El gelats són de 4L!!!! I els ous els venen en paquets de 12 i 18... Li dic al del mercat no teniu paquets de 6... Thanks, have a nice day...puta.

Avui ha estat el primer dia que he pogut anar a Toronto ciutat...És una ciutat diferent, de contrastos, els edificis antics conviuen paret a paret amb els gratacels més moderns que et puguis imaginar.

Aquesta és una ciutat que promet, que tinc ganes de descobrir i veure quins secrets amaga... Porto molts dies descobrint noves coses, vaig una mica atabalat assimilant tanta informació...I és que al final et fan una foto i no saps ni on mirar:

Bé, això és tot de moment. Espero poder actualitzar més sovint.

Per cert, he pujat totes les fotos que vaig fer a Helsinki. Les podeu trobar en el meu picachu. Hi trobareu de tot, fotos frikis, autoretrats (que sé que us agraden), menjars, moments artístics...

Thanks, have a nice day...

Nova aventura a punt de començar.

2009-08-31T22:33:00.000+02:00

Why they call it Tallin when they mean our alcohol shop?

2009-08-23T10:28:00.000+02:00

Tallin, capital d'Estonià. Ciutat medieval pels turistes d'arreu del món, celler pels finlandesos (i quelcom em diu que també pels suecs i els noruecs).

Quan arribes al port el primer que veus són botigues on venen alcohol, només alcohol, cerveses, sidres, whiskys, ginebra, vodka...De tot. Ara us podria posar una foto, però em vaig negar a fer-ne cap :D

A vegades em queixo que Barcelona és una ciutat que està pensada pels turistes...Bé, doncs això no és comparat amb Tallin. Han convertit la ciutat en un gran escenari que evoca a edats medievals. Tot de paradates on els botiguers disfressats com artesans de l'epoca t'ofereixen tot de productes. Aquí una de les atraccions que et pots trobar en mig del carrer:

Vaig aprofitar la visita per fer una visita a l'església ortodoxa...És, com us ho diria...Molt ortodoxa. Quan estava allí vaig veure un home que entrava amb un faix de bitllets considerables al que seria la rectoria (que em perdonin els ortodoxos que llegeixen aquest bloc per no conèixer la nomenclatura correcta). Vaig pensar...mira que bé, tenen muntat un negoci amb estupefaents (ara que em perdonin per la blasfèmia). Quan vaig sortir vaig veure el sacerdot en qüestió (ja us el podeu imaginar) beneint el cotxe de l'home que havia entrar amb el faix de bitllets. Un cotxe que, ja em perdonareu, però no valia la pena beneir (o si més no, potser hagués calgut beneir-lo feia 20 anys). És a dir que estaven dissimulant pel negoci que havien fet, ja m'enteneu, oi? Bé, la benedicció és curiosa. Es suca una mena de fuet en aigua beneïda i vinga a remullar-ho tot. Ja us podeu imaginar com va acabar el cotxe, el va remullar fins i tot el maleter (amb la pudor que fa després!) i per acabar va aprofitar que encara tenia una mica d'aigua per remullar el senyor dels bitllets. Per si voleu llegir la diferència entre l'església catòlica i l'ortodoxa podeu anar aquí.

Tallin seria una ciutat realment maca si perdés tot aquest tuf a escenari de pel·lícula de classe B. Vaig intentar recollir algunes imatges en les que no apareguessin aquest actors i que permetessin recollir una mica l'escènica de la ciutat... No sé si m'hi vaig sortir-me'n. Per a mostra un dels meus ja famosos collages!!!

Vaig tornar cap a Helsinki al vespre, en el vaixell vaig veure molta gent que se'n duia souvenirs... Carros de la compra carregats amb alcohol. Quan vam arribar a port, el vaixell començava a fer aquella olor a ranci que fan els cellers.

Si voleu veure totes les fotos que vaig fer, podeu donar un cop d'ull aquí.

Comença el compte en enrere per anar cap a Toronto.

Avuí tocava fer la bugada...

2009-08-15T23:42:00.000+02:00

Ja fa dues setmanes que sóc aquí...i clar avui tocava buscar i anar a una "laundry", també anomenada "wash & dry".

Fins aquí tot correcte... He anat al google i he provat diferents combinacions: "wash & dry helsinki", "helsinki wash & dry", "laundries in helsinki", "clean free of charge your clothes in helsinki"...

Finalment he triat una que es deia "Easy Wash", he pensat si és Easy doncs segurament te'n sortiràs... Però, quan he arribat al lloc en qüestió, que m'ha costat una mica perquè no recordava el nom del carrer i m'havia deixat el plànol a casa, m'he trobat que era tancat! Cagundena! He entrat a la pizzeria del costat i els he preguntat si sabia si obririen en un momento dado o no. M'ha dit que no. I llavors s'ha aixecat una noia i em diu que busques una bugaderia? Ahà, he dit jo . Aleshores m'ha fet el següent mapa:
I he dit. Mira tu que bé! Ja ho tinc tot solucionat...Així que he començat a caminar i a seguir les indicacions molt ben donades... Fins que he arribat al lloc on teòricament havia d'haver-hi la meva bugaderia... Però m'hi he trobat això:

El nom era correcte... Però quelcom, i no sé el que, em feia pensar que no es tractava d'una bugaderia... Potser era la terrassa i la paraula café davant del "Tin Tin Milú"? Però... clar... jo havia de rentar la meva roba...

Entro... I amb tota la prudència del món li dic a un dels cambrers... "I've been told that this is a laundry..." Jo aquí m'esperava qualsevol tipus de resposta com, "Sí, tu saps la merda de cafè que bevem? Doncs és l'aigua de després de la bugada, així que hem fet aquest negoci per aprofitar-la ben aprofitada". O directament: un tret al cap. Però no!!!! M'ha dit: "has reservat la rentadora?" Jo no sabia si m'estava prenent el pel, o què... Però al final, he acabat esmorzant amb unes boniques vistes:

a la meva colada.

Al final del cafè hi havia una única rentadora... Que, per cert, és per ús dels clients... Això vol dir gratissssssss, eh!!!

I és que aquesta ciutat té sorpreses.

Em pots posar una mica gel?

2009-08-13T23:59:00.000+02:00

Ara fa dies que no escrivia pas res... Hom podria haver pensat que m'havia quedat glaçat en mig del carrer... Però no patiu, que és estiu.. I a l'estiu tota cuca viu... També a Helsinki.

La cosa és que, com ja us va vaig dir en el meu últim post, ha vingut un amic... I clar hem aprofitat per fer un munt de coses, hem anat per tot arreu, tot i que sempre hem acabat al mateix lloc... Finlàndia és un país que decideix, per tu, on has d'anar, i per tant t'hi empeny... No saps com, però sempre acabes arribant als mateixos llocs.

Aquests dies hem fet un munt de fotos, o no tantes, molt mítiques... Però avui hem decidit fer el guiri... L'hem fet i de quina manera... Hem anat a una bar...

de gel!!!!

Tot, absolutament tot era de gel: les parets, les taules, les cadires!!!

Sovint els meus company de despatx es queixen perquè tinc el costum de posar l'aire condicionat massa alt. No amics, això és posar-lo massa alt. Diguéssim que el bar fa gràcia, però no és el millor lloc per tenir una conversa agradable i menys encara distesa... Per altra banda, la cambrera no es que estigués massa contenta...
Suposo que si estàs treballant dins d'un congelador no es que estiguis de massa bon humor, s'entén.

De camí ha casa hem topat amb una cosa completament intranscendent, i que fa molt gràcia. Per tant, foto:

Nosaltres hem pensat un parell de traduccions possibles... Però no us les diré, us deixo que feu propostes, o que mireu la traducció (tot i que això segon és més avorrit :p).

Com ja he dit aquests dies amb el Victor aquí han estat molt mítics, i ens ho hem passat molt bé (com a mínim jo m'ho he passat molt bé), o sigui que segur que torno a posar, en algun moment, alguna altra foto d'aquests dies.

Kiitos!!

Suomenlinna

2009-08-08T17:49:00.000+02:00

(cliqueu per veure-la més gran)

Una postal del dia d'avui (Suomenlinna). Us recomano aquest lloc. Molts turistes (i tu ets un d'ells!!!) però si aconsegueixes evadir-te'n val molt la pena!

I ara arriba un amic! En tinc ganes!

Aquí podeu veure totes les fotos, per si en teniu ganes.

Nen, no obris la porta als desconeguts!

2009-08-04T19:06:00.000+02:00

Quina de les dues, mama?

La cosa va anar així.

Company de Pis (CP) - Joan, m'ajudes a posar la porta?
Joan (J) - La de la cuina?
CP - No, la de l'entrada.
J - A l'entrada ja hi ha una porta.
CP - L'altre.
J - %&%@#@3!!!
..... la posem .....
CP - És extrany, les portes s'obren cap a direccions diferents.
J - No. És estrany que hi hagi dues portes.

Aaaaaaah, alerta! Això de voltar pel món és genial, veus coses tan interessants... Em pregunto, què deuen veure ells quan venen a casa nostre?

Aclimatant-se

2009-08-02T19:45:00.000+02:00

Primer post!

Si no començo el bloc amb un post de veritat perd una mica la gràcia!

Relat: Després de dormir dues hores, doncs havia anat a l'aniversari de na Lena, m'aixeco, em dutxo i cap a l'aeroport. L'aeroport de tota la vida ara es diu Terminal 2, clar com que han fet la 1... Total, agafo l'avió i cap a Praga falta gent... Arribo a Praga a les 10.20, el meu vol cap a Helsinki surt a les 12.50...Aquí estic una mica nerviós això de fer transbord mai m'ha agradat i menys si el transport en si té ales! Mira el taulell informatiu i hi diu: Czech Airlines 12:50 Helsinki (more info at 12:50)... Aquí un ja podia començar a sospitar que quelcom no anava bé... Total que el vol va sortir passades les 14h. Conclusió quan l'instint et digui que no agafis una companyia, no ho facis.

Pel que no ho sapigueu el meu company de pis encara no hi viu aquí, ja que està fent la mudança, total que després d'anar-lo a buscar des de l'aeroport (per cert, des de l'aeroport al centre del Helsinki 4€), i de fer uns "recados" arribem a casa.

Per cert, aquí la meva habitació:

Però la cosa és que són les 21h estic sol a casa, no conec el lloc, i m'adormo...però tinc gana :p baixo al carrer, busco de manera conscient 4 punts de referència, i començo a caminar. Finalment arriba a l'estació de Sants, l'equivalent, és clar, i trobo el que finalment va ser el meu sopar:

el vaig demanar "to take away"
Els que em coneixeu sabeu que no suporto aquests menjars... però ahir el vaig agrair. Però no fruir.

Avui m'he llevat, he anat a comprar 4 utensilios al primer supermercat que he trobat i després he agafat un tramvia i he anat a un lloc. El tramvia ha resultat ser el 7B que és el mateix que el 7A però en sentits oposats. I el llocs ha resultat ser vora del port. Aquestes han estat les meves primeres imatges de Helsinki:

Abans de tornar a casa he anat a dinar al port, veureu que el dinar supera amb escreix el sopar:

Un tros de salmó, "pescaíto frito", quelcom que m'ha semblat mero, patates franceses (en diuen així, jo no sé que són ni d'on són) i una amanideta... Tot plegat 10€, no los podemos permitir, eh. He de reconèixer que no m'ho he pogut acabar :O!!! Per cert, mentre dinava he sentit un grup de catalans a la meva esquena... M'ha faltat temps per asseurem amb ells :D. Eren neuropsicòlegs o quelcom per l'estil... Tot el dinar m'han estat estudiant i jo sense saber-ho. Desprès m'han dit que no estic tan foll i han marxat. Jo he donat un parell de voltes més i finalment he arribat a casa meva! Sona raro.

En fi, crec que això és una bona crònica de les meves primeres hores. No patiu, no tots els posts seran així d'avorrits, ni de llargs. O si.

Ja sé quin serà el proper post. :D

Pd: Si no heu clicat al link de Czech Airlines, feu-ho. És un consell.

des de Helsinki, un nou bloc!

2009-08-02T19:10:00.001+02:00

Si per una cosa tens temps quan estàs sol durant tot un mes és per... fer un nou blog :D

Aquest blog comença sent el típic blog que serveix per explicar com van les coses quan ets a fora, no sé com evolucionarà ni que us acabaré explicant... Ni tan sols si prevaldrà en el temps! Qui sap?

Volia començar el blog amb el primer collage que he fet mai... Últimament no paro de descobrir tecnologies de google, l'altre dia Google Earth i avui Picasa! I l'he volgut dedicar a gent, a llocs, a moments que es valoren més quan són lluny. Només són un petit recull de fotografies que tenia a l'abast.